dilluns, 1 de març del 2021

Viatge amb autocaravana pel Pirineu català (part 2/2)

Agost de 2021
 

Bé, si has arribat aquí des de la primera part d'aquest relat, no cal que t'expliqui més. En canvi si has aterrat des d'algun cercador, sàpigues que aquesta és la segona part del nostre viatge amb autocaravana pel Pirineu del país. Un viatge força peculiar, però allò de fer-lo sota una pandèmia; però també molt interessant, ple de natura i cultura (de l'espiritual i de la gastronòmica). 

 

 

Vinga! Reprenem la ruta! Havíem pernoctat al Port del Cantó... 


DIA 6

Rubió, el més alt

 


Després d'una tranquil·la nit acaronats pels núvols marxem a fer una petita excursió que trobem explicada en un panell informatiu del port. Es tracta de l'excursió que es dirigeix al veí poble de Rubió, que té el mèrit de ser el poble habitat més alt del país, situat vora la cota 1700 m, poca broma. Excursió fàcil, amb vistes increïbles, clima suau. Bonus: a Rubió trobem una instal·lació que, de manera simple i entenedora, explica la geologia d'aquestes contrades.



 


Acabada l'excursió, i ja tornats al Port del Cantó, ens posem al volant i baixem a Rialp, vila acollidora amb A d'autocaravana. Ens hi espera un bon dinar, algunes compres i una tarda de pànxing, inclosa remullada en la Noguera-Pallaresa.


 

DIA 7

Escaló, guardià de la Vall d'Àneu


Dia magnífic i lluminós. Perfecte per visitar Escaló, un poble tot pissarra: cases, carrers, porxos i portals, perquè Escaló és una vila closa, la guardiana de la Vall d'Àneu li deien. I acabada la visita marxem en direcció sud, a peu, cap al Monestir de Sant Pere de Brugal.




 

Amb el riu a la dreta iniciem el camí. Molt fàcil, amb llocs que inviten a la parada i extasiar-te amb les vistes de la vall. I al cap de mitja hora, el monestir, mil·lenari perquè és d'origen carolingi. Gaudim una mica de l'entorn i tornem a Escaló.

 

 

 

Per visitar Escaló hem estacionat l'autocaravana en un pàrquing de terra a tocar de la carretera. I malgrat que no deixen estacionar autocaravanes de 20 h a 8 h, ben val la pena fer una etapa per visitar la vila.

 

Reprenem ruta sempre en direcció nord, perquè volem dinar al Port de la Bonaigua ...i uau! Quines vistes més impressionants! Tant a l'anada com una vegada arribats al port.



Vielha, l'occitana


Provarem de passar la tarda a Vielha. D'anteriors visites, on sempre anàvem de pas, ens atabalava una mica la capital aranesa: massa gent, massa trànsit, massa comerç... però volíem donar-li un vot de confiança. I aquí hi som!

Una breu passejada per la travessia ens deixa al nucli antic de la vila, on recollim informació turística de l'oficina de turisme i optem per visitar el Museu dera Val d'Aran. Una instal·lació que de manera fàcil explica els orígens i la història de la val, les tradicions, l'ordenament jurídic ... tot molt interessant. Acabada la visita decidim passejar per la Vielha més tranquil·la, allunyada del trànsit, el soroll, la gentada i les botigues fins que decidim tornar a l'autocaravana.




 

Per visitar el nucli de Vielha hem estacionat l'autocaravana a la veïna Betren, a l'Avenguda deth Solan, just en veure els primers cartells que recorden que les autocaravanes no poden estacionar de nit a Vielha, un recordatori, que malgrat la calor, ens refreda força les ganes de practicar el consum local...què hi farem! 

 


Pugem a l'autocaravana i enfilem cap al lloc de pernocta: els núvols, o millor dit, el Pla de Beret. Poc abans de fer-se fosc veiem com els núvols, que no la boira, escombren l'ampli pàrquing. Tindrem nit fresqueta, ja som a 14 °C.



DIA 8

Montgarri, l'excursió


Ben d'hora comencem aquesta passejada fins al Monestir de Montgarri. Es pot dir que la muntanya és només nostra, de la sol·licitud que ens acompanya. Gaudim del camí, ampli i fàcil. Amb freqüents parades per gaudir de les panoràmiques i quan ja hem recorregut unes 2/3 parts trobem el monestir, amb el seu inconfusible campanar dominant la vall.


 

Fent un tomb pels voltants del monestir, algun mos i reprenem la tornada pel mateix camí. Ara ja trobem més gent pel camí. Arribem al Pla de Beret, inici de l'excursió, vora el migdia i encara hi ha gent que just ara comença l'excursió. Ambient festiu i familiar, en un aparaula: les rambles. Nosaltres, ja a l'autocaravana, prenem una refrescant cervesa i un bon dinar!


Destí: la Pobla de Segur

 

Després de dinar i amb tota la tranquil·litat que podem reprenem la baixada de l'alta muntanya. Destí: la Pobla de Segur, vila acollidora amb A d'autocaravana. Hi arribem a mitja tarda i es nota que ja no som a l'alta muntanya, les temperatures són altes, però tolerables. Fa una tarda radiant i, amb l'autocaravana estacionada a l'ombra, marxem a l'oficina de turisme, a tocar de l'àrea d'autocaravanes. Volem recollir la informació disponible sobre les zones de bany recomanades i planifiquem una mica què farem els pròxims dies. Demà, pànxing amb banyador.

 

A la Pobla de Segur hem estacionat a l'àrea d'autocaravanes que el municipi ha habilitat al costat de l'estació de tren ( Av. del Camp de la Sala) amb punt per al canvi d'aigües.

DIA 9

Un tomb per l'embassament de Sant Antoni (La Pobla de Segur)

 

Com deia la idea és passar un matí relaxat i en remull. I dit i fet abandonem l'àrea d'autocaravanes cap al veí embassament de Sant Antoni. Passejada còmoda pel marge dret de l'embassament. L'aigua sembla un mirall gegantí on es reflecteix el paisatge i molta tranquil·litat. Anem xino-xano, de «cala» en «cala», i quan convé fem un alto per contemplar els contorns amb els prismàtics i, al final, escollim un lloc solitari, només per a nosaltres, i on ens banyem... matí perfecte



 

Acabat el bany tornem al poble. Que ens espera un bon dinar en un restaurant força interessant, en preu i qualitat, a tocar de l'estació, i d'ahir el nom: Miraltren. A primera hora de la tarda reprenem la ruta. Propera parada:

El Pont de Suert

 

Dotat d'un magnífic nucli antic, amb carrers porxats , fets de pissarra, i tranquil·les places on deixar passar la tarda prenem alguna cosa. També tenim temps per visitar, sorpresos, l'església nova, de curiós disseny, i la col·lecció d'art sacre que trobareu a l'església vella.

 



Finalitzada la passejada pel Pont de Suert tornem a l'autocaravana, que hem estacionat al barri d'Aragó, a l'altra banda de la Noguera Ribagorçana. Pernocta sota un cel serè, acompanyats per la fressa del riu.




DIA 10


Entre Llesp i Iran

 

Avui farem una excursió guiada per conèixer aquestes contrades. Una excursió que partint de Llesp ens durà a Iran, i tornada. I guiada perquè la farem de la mà de la Judith, que ens acostarà a la biologia, l'etnologia i la història d'aquest lloc. Serà tot un matí, caminant tranquil·lament per obaga, entre boscos i rierols i de tant en tant gaudint de la fauna o de les panoràmiques a la vall de la Noguera de Tor, fins a arribar al llogaret d'Iran. Fem un petit mos i tornem cap al punt de partida.


Per fer l'excursió guiada amb la Judith hem deixat l'autocaravana estacionada al poble de Llesp, en concret al km 4 de la ctra. L-500, on justament havien quedat amb ella. I una vegada acabada l'excursió marxem al lloc on dinarem i passarem la resta del dia, en remull.

 

 


La Font de la Mena ( El Pont de Suert)

 

Sota un sol espatarrant entrem en l'àrea de pícnic de la Font de la Mena, molt a prop del punt on el riuet del Convent arriba al pantà d'Escales. Dinem tranquil·lament i a mitja tarda, amb tovalloles i banyador, marxem a banyar-nos al pantà. Lloc majestuós, envoltat de natura i amb restes arquitectòniques que les aigües han deixat a la vista: un antic pontet, les restes del monestir de Lavaix... Tarda magnífica, en remull, de pànxing.

 

 

La Font de la Mena la trobaràs al sud del Pont de Suert, a peu de la ctra. N-260 en direcció la Pobla de Segur, sobre el quilòmetre 345, entre la carretera i el riuet del Convent. Allà hem pernoctat.



DIA 11

La joia de Taüll

 

Avui, darrer dia del nostre periple pirinenc, visitarem unes de les joies patrimonials del país...i de la humanitat: el romànic de la Vall de Boí, Patrimoni de la Humanitat des de l'any 2000, I per fer-ho visitarem una de les seves obres més rellevant: l'església de Sant Climent de Taüll.
 

Bé, poca cosa a dir: edifici emblemàtic, i ara, amb l'afegit de la interpretació digital que s'ha fet, el màpping, un audiovisual projectat sobre els murs centenaris de l'església, que et farà reviure el procés de creació d'aquelles pintures i el seu màxim esplendor. Et deixarà bocabadat. De visita imperdible si passes per la Vall de Boí.




Per visitar Taüll hem estacionat l'autocaravana al pàrquing de visitants. I ja de tornada hem fet una breu parada a Barruera per veure la seva àrea d'autocaravana, si bé la parada grossa l'hem fet a Tremp, una altra vila acollidora amb A d'autocaravana.




I aquí acabà el relat del viatge per una part del nostre Pirineu. I diem una part perquè som conscients que encara ens falta la meitat occidental, la situada a la dreta del Llobregat i les comarques de la Catalunya Nord. Ja de baixada, metre ens acomiadem d'aquest bell racó del país, anem rumiant que pot ser, l'estiu vinent, més.

 


Altres entrades relacionades:

  • La primera part d'aquest viatge la trobaràs aquí.
  • I també et pot interessar aquest recull de llocs visitats, on anotem tots els llocs que hem visitat amb l'autocaravana. Segur que hi trobes alguna altra etapa interessant.

 

 

Marce Cardoso
ambautocaravana@gmail.com

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Si vols afegir algun comentari no ho dubtis i digues la teva.