dilluns, 19 d’octubre de 2020

Viatge amb autocaravana pel Pirineu català (part 1/2)

Vista nocturna general dle Port del Cantó
Agost de 2020

1. Introducció


Suposo que tothom, aquest any, hem tingut un estiu força atípic. Parlant de nosaltres veníem d’una primavera confinada i amb un futur incert ja vam descartar d’entrada visitar l’Europa de clima suau i vam decidir quedar-nos aquí, al Pirineu. Un Pirineu que més d’una vegada havia estat el destí d’escapades amb autocaravana, però ara li dedicaríem un viatge, el d’aquest relat.


Detall balcó Organyà
Organyà

I la veritat sigui dita, tenim un Pirineu que no te l’acabes ni en una, ni en dos, ni en tres setmanes de viatge. A mesura que anava recollint informació m’adonava que de destinacions, de tota mena (naturals, culturals, etc.) n’hi havia un munt. La dada: sense buscar gaire, ràpidament vaig identificar una vuitantena de possible etapes que ben mereixien una visita. Ep! Estem parlant del Pirineu Català total, del Cap de Creus a la Val d’Aran, de la plana del Rosselló al Prepirineu de Lleida.

Bé, nosaltres hem tingut un temps magnífic. Així, si bé durant el dia podien superar els 30ºC ràpidament a la tarda descendien. Tardes que sovint s'ennuvolaven i donaven algun xàfec, de tal manera que ens anaven a dormir sobre els 20ºC... perfecte! Si no fos que amb tant de núvol vespertí no hem pogut gaudir dels firmaments, no es pot tenir tot. 

Ah! I una cosa important: amb motiu de la pandèmia l’oferta turística (visites guiades, restaurants, etc.) estava molt regulada per la qual cosa ha estat molt aconsellable trucar abans per conèixer detalls,  disponibilitat i fer reserva si calia.

Vista per la finestra a Tuixent-La Vansa

Teuilades de la Seu d'Urgell

Bé, aquest és el relat del nostre viatge, més curt del que havíem previst, ja ho veuràs, però encara i així, i per fer un relat digerible, el dividiré en dues parts. Com sempre seré parc en paraules, deixaré que les fotos ho expliquin tot i afegiré algun link que farà més entenedora la visita. Espero no avorrir.


2.Etapes


Al final per motius familiars vam haver de reduir les tres setmanes de viatge a només 10 dies. I per aquest motiu vam decidir reduir la zona de visita al Pirineu occidental, més o menys entre el riu Llobregat i la Noguera Ribagorçana.

Mapa del llocs visitats

 

Com és habitual, anotaré les etapes per dies, hi afegiré algun plànol així com algun comentari específic sobre on hem estacionat, pernoctat o canviat aigües.

DIA 1

La Colònia Vidal de Puig-reig


Dissabte matí, iniciem la ruta Llobregat amunt. Primera etapa: la Colònia Vidal de Puig-reig, gaudirem d’una visita teatralitzada. La colònia és un clar exemple d’aquestes explotacions industrials del s. XIX i XX, un miniunivers on la vida de tothom girava al voltant de la fàbrica i l’amo. Coses curioses: les dutxes públiques on tothom s’havia de dutxar una vegada a la setmana, amb sanció greu per qui no ho fes; educació gratuïta pels nens ... fins que podien entrar a la fàbrica; safareigs diferenciats per a la roba de gent sana o malalta...i, esclar, obediència a l’amo si no vols que et facin fora, a tu i la teva família.

Carrer de la colònia

Casa de la colònia

Embassament de la colònia

Visita teatralitzada

Per visitar la Colònia Vidal hem estacionat l’autocaravana a l’inici del poble, en un espai dedicat a pàrquing.

I aquí hem de suspendre el viatge amb autocaravana. El pare de la Montse ha tingut el que sembla un infart i va camí de l’hospital. Així que acabem de dinar, pugem a l’autocaravana i enfilem la ruta cap el sud, amb el Pirineu a la nostra esquena. 

DIA 2

Reprenem el nostre viatge amb autocaravana una setmana més tard, i amb una adaptació força sensible: el que havíem de ser tres setmanes de viatge els deixarem en uns deu dies, per tal d’estar de tornada abans, i acompanyar el pare de la Montse en la seva recuperació.

Fumanya, territori cretàcic


Uau! Aflorament enorme, ple d’icnites o petjades que van deixar aquests saures quan això eren terres pantanoses, plenes de fang, aigua i vegetació luxuriosa. Després va venir el meteorit i ja sabem què va passar. Ara, a Fumanya, t’expliquen tota la riquesa paleontològica d’aquesta banda del país: les icnites que ocupen un aflorament gegantí, la vegetació, els fòssils (ep! Un fèmur de vora 2 m), les niuades, etc.  i l’estrella de la temporada: el registre fòssil amb l’empremta de la pell d’una d’aquestes bèsties, que per algun motiu va quedar gravada al fang, ara convertit en roca.

Pell fòssil

Aflorament

Interior del centre d'interpretació

 

Per visitar el centre d’interpretació hem estacionat al pàrquing de visitants. Per cert, intueixo que deu ser un bon lloc de pernocta, tranquil, rodejat de natura i dinosaures.

Estacionament
 

Pugem a l’autocaravana i marxem a dinar a les veïnes  Mines de Cerc.
      

Tuixent, terra de dones valentes


Aquesta tarda la ruta ens permetrà gaudir del paisatge. Ruta capa a ponent per la ctra. B-400, resseguint una sèrie de poblets a cada qual més maco: Saldes a l’ombra del Pedraforca, Gósol la picassiana, Josa de Cadí... i Tuixent, on aturem l’autocaravana. Motiu: volem conèixer la història de les Trementinaires. Unes dones que, arribat l’hivern, marxaven de casa, deixant la família, a recórrer el país per vendre remeis i olis, tot d’origen vegetal, per guarir persones i bestiar. Una tradició que només feien dones, a peu i en parelles, sovint una àvia amb la néta, o membres de la mateixa família. Compte! i to ho feien a peu i recórrer el país volia dir això: arribar fins a Roses, fins a Barcelona o fins a Tarragona, oferint-hi els seus productes per tota masia o poble per on passaven i que elles mateixes carregaven.

Foto de les dones

Trementinaires de la vall

Detall del museu

Al petit Museu de les Trementinaires trobareu tota aquesta història, amb narracions enregistrades de les darreres protagonistes amb vida. Visita interessant.

Estacionament a Tuixent

 

Per visitar Tuixent hem estacionat l’autocaravana a tocar de les escoles, a pocs metres del nucli. Intentar fer-ho al centre del poble és força difícil almenys ara, en temporada estival.

  • Tuixent, el poble


El museu és tan interessant com el petit nucli de Tuixent, que també mereix aturar l’autocaravana. Són quatre carrers, al voltant d’un turó, presidit per la petita església. 

Carrer de Tuixent

Carrer de Tuixent

Carrer de Tuixent

 

Acabada la passejada tornem a l’autocaravana i reprenem la ruta, ara ja fins al lloc de pernocta: les pistes d’esquí de Tuixent-La Vansa

Pernocta a Tuixent-La Vansa
 

Magnifiques vistes i molta tranquil·litat, només alterada per les esquelles de les vaques que pasturen a pocs metres. Demà, més.


DIA 3

Els arbres vells de l’Arp

 

Avui gaudirem de la natura fent una curta i fàcil excursió: la dels arbres vells de l’Arp. Comencem l’excursió al Refugi de l’Arp, situat a poc metres de l’estació d’esquí. Al costat del refugi hi trobem diversos panells amb la informació de la ruta a fer. Dediquem una estona a gaudir de les panoràmiques des del refugi i ens endinsem en el bosc de pi negre. La ruta està senyalitzada amb estaques grogues i allà on la ruta sembla erràtica excursionistes voluntariosos amb reforçat l’itinerari amb pedres o cintes de plàstic.  

Pineda d'Arp

Panoràmiques des d'Arp

Pineda d'Arp

Magnífica pineda i de tant en tant sobresurten aquests «arbres vells», pins majestuosos i inconfusibles entra la resta. Em recorden, salvant les distàncies, algunes sequoies. La ruta al final enllaça amb un tallafoc que ens retorna ràpidament i de baixada, a l’autocaravana.

Sant Llorenç de Morunys, vila closa i acollidora


Una mica cansats reprenem la ruta, aquesta vegada cap al sud per la ctra. C-462, fins a Sant Llorenç de Morunys. Carretera desèrtica si no fos per algun ciclista que hi trobem, i novament com ahir extasiats per les panoràmiques que ens ofereix aquest Pirineu.

Portal de Sant Llorenç de Morunys

Claustre de Sant Llorenç de Morunys
 

La idea és dinar a Sant Llorenç i fer una parada logística en la seva àrea d’autocaravanes encara que al final no podem evitar dedicar una estona a passejar per l’interior de la vila closa, els seus portals, la seva església ( ep! No deixeu de visitar el seu retaule), el claustre i carrers centenaris. Tornem a l’autocaravana i marxem al proper destí: més o menys la Mar Morta.

Àrea d'autocaravanes de Sant Llorenç de Morunys

 

Com et deia la visita de Sant Llorenç l’hem feta amb l’autocaravana estacionada a l’àrea d’autocaravanes, situada al pàrquing de la pl. del Mur, amb vistes a la vall del Cardener. 

Cambrils i el salí


La ruta de Sant Llorenç a Cambrils és preciosa, tan estreta com preciosa. La ctra. L-401, en sentit ponent ens ofereix un munt de panoràmiques increïbles sobre el paisatge.A vegades sembla que l’asfalt s’enganxa a la roca dels penya-segats amb ungles i dents. Ep! En tot moment és segur, no pateixis. I al final arribem al Salí de Cambrils, des d’un desviament senyalitzat a la carretera.

Instal·lacions dels Salí de Cambrils

Instal·lacions dels Salí de Cambrils

Instal·lacions dels Salí de Cambrils

Piscina salada

 

Uau! Patrimoni industrial del bo. A Cambrils, a finals del s. XVIII es va començar a explotar la sal dissolta d’una font. Una sal ben pura, i necessària per al consum humà i del bestiar. Avui en dia es pot visitar la instal·lació salina: la font, els canals aeris, els sifons hidràulics, els molins, les eres, etc. i tot molt autosuficient. I al final de la visita, un reparador bany en la piscina d’aigua salada... Compte! Concentració de sal a l’aigua: 300 gr /l, similar a la de la Mar Morta, com podràs comprovar en deixar-te surar sense esforç. Nosaltres ens banyem malgrat els núvols amenaçadors que s’hi acosten.

Estacionament a Cambrils
 

L’accés al Salí de Cambrils, senyalitzat a la carretera, es fa per una estreta pista asfaltada, i en arribar estacionem al petit pàrquing d’autobusos, l’únic lloc possible. Desconec si a Cambrils hi ha algun lloc més fàcil on deixar l’autocaravana i apropar-t’hi a peu.

Reprenem la ruta fins a la propera etapa, i lloc de pernocta: Organyà, vila acollidora amb A d’autocaravana, on entrem al final de la tarda, sota una suau pluja. 

Àrea d'autocaravanes d'Organyà

DIA 4

 

Organyà, l’origen


Ens llevem amb un cl net i lluminós; i així marxem a peu cap a l’oficina de turisme. Recollim informació per visitar la vila i dediquem una estona a l’exposició que hi tenen dedicada a les Homilies d’Organyà, primer registre de català escrit trobat...per ara.

Les Homilies d'Organyà

Vall del Segre a Organyà

Carrers d'Organyà
 

I ara sí, ens endinsem en el nucli antic d’Organyà, que ben val una visita: les seves vistes a la vall del Segre, els carrers porxats i... els seus embotits i formatges, que la visita no només ha d’alimentar l’esperit. Tornem a l’autocaravana i marxem a dinar a la propera etapa, ben propera.

Àrea d'autocaravanes d'Organyà

 

La visita d’Òrganyà l’hem feta amb l’autocaravana estacionada a l’àrea d’autocaravanes situada al costat de les instal·lacions esportives, al c. de les Piscines.

Seu d’Urgell, la imponent


Després de dinar marxem a passejar per la Seu d’Urgell. Primera parada: la imponent catedral romànica, que des de fora mostra dimensions i formes rotundes, massives i alhora belles, amb aquell campanar bicolor. Segona parada i molt recomanable: passar per l’oficina de turisme, allà ens donen tota la informació que volem i més. I ara sí, disposem de tota la tarda per visitar la vila tranquil·lament: molta història, botigues de tota la vida, carrers porxats, bons embotits i millors formatges.


Catedral de la Seu d'Urgell

Carrers de la Seu d'Urgell

Cases de la Seu d'Urgell

Claustre

 

Acabada la tarda de turisme urgellenc, retornem a l’autocaravana que hem deixat estacionada a l’àrea d’autocaravana situada al costat del pàrquing de l’av. Del Camí Ral de Cerdanya, a tocar del nucli de la Seu. Nota: a l’àrea trobem moltes autocaravanes, tantes que les monedes han saturat el sistema de pagament per carregar aigua; sort que l'espai disponible és enorme i es pot estacionar amb folgança.


Àrea d'autocaravanes de la Seu d'Urgell

DIA 5

Martinet de Cerdanya, natura i formigó


Avui fa un dia magnífic. Esmorzem i enfilem cap al proper destí: Martinet de Cerdanya. Hi estacionem a l’àrea d’autocaravanes, punt de partida de les activitats que tenim previstes per aquest matí.

  • La Ruta de la Llúdriga

I la primera activitat que farem serà una curta i fàcil excursió o passejada a peu del riu Segre. Gaudim de la natura, el bosc de ribera i de racons i vistes magnífiques. Arribats a un punt decidim reprendre la tornada , pel mateix camí, a l’autocaravana, que d’aquí a una estona ens ficarem sota terra. 

Riu Segre

Riu Segre

Riu Segre

La Ruta de la Llúdriga és una ruta per a totes les edats, la trobaràs senyalitzada i amb panells que ajuden a interpretar i conèixer la riquesa d’aquest lloc.

  • Els búnquers del dictador

Des de la mateixa àrea d’autocaravanes pots anar caminant al Parc dels Búnquers de Martinet i Montellà de Cerdanya. Allà farem la visita guiada que ens durà per l’interior d’aquesta xarxa defensiva que pretenia tancar els Pirineus. Una empresa tan faraònica com inútil, impulsada pel dictador espanyol. Visita molt amena i plena de contingut, gràcies a la guia, que ens acosta a una època molt negra que va travessar el país.

Bunquers de Martinet

Bunquers de Martinet

Bunquers de Martinet


Acabada la visita dels búnquers, retornem a peu a l’àrea d’autocaravanes de Martinet, a l'altra banda del riu, al Camí de Montellà, a tocar de les piscines. Per cert, crec que és la millor àrea d’autocaravanes que podrem trobar avui en dia al país.

Àrea d'autocaravanes de Martinet

Bolvir, territori ceretà


No volem abandonar la Cerdanya sense visitar els seus orígens ibers. Es tracta del Castellot de Bolvir, on trobem el poblat dels ibers ceretans. Un jaciment descobert fa poc, que fins i tot diria que el centre d’interpretació, parcialment soterrat, fa olor a nou. Visita molt interessant com les panoràmiques que tindreu des del lloc, magnífiques, tot envoltant per les muntanyes que delimiten la Cerdanya.

Jaciment del Castellot

Jaciment del Castellot

Centre d'interpretació

Per visitar l’Espai Ceretània hem deixat l’autocaravana estacionada en un pàrquing situat a uns 200 m del poblat, a l’entrada de la urbanització veïna. 

Estacionament a Bolvir

I ara reprenem ruta. Abandonem la Cerdanya camí de ponent. Propera parada: el Port del Cantó. Tenim el propòsit de pernoctar-hi, ben alts, sota les estrelles, en concret gaudir de les Llàgrimes de Sant Llorenç, però no, trobem un cel cobert a molt cobert. Nit tranquil·la i fresqueta al port, en companyia de dues famílies en càmpers

Pernocta alPort del Cantó

 

I aquí deixem la primera part del nostre viatge d’estiu pel Pirineu català. Ben aviat penjarem la segona part, que encara ens queda molt de fato: els Pallars, la Val d’Aran, l’Alta Ribagorça... Tan aviat el tingui enllestit, el compartiré aquí.

Marce Cardoso
ambautocaravan@gmail.com


Cap comentari:

Publica un comentari

Si vols afegir algun comentari no ho dubtis i digues la teva.