Flandes amb autocaravana (i 2a part)

Agost de 2019

1.Introducció

En el capítol anterior... vam explicar la primera part d’aquest viatge per Flandes; i una mica abans fèiem una petita introducció (vegeu els links al final d'aquesta segona part).

Doncs bé, ara arriba la segona part del nostre viatge amb autocaravana per Flandes. Ep! I sense oblidar, com veuràs, alguna incursió en Valònia, la Bèlgica francòfona. En aquest mapa trobareu totes les etapes d'aquest viatge:

2. Etapes

Dia 13, dimecres. Del bosc a l’aigua

Zoniënwoud/Fôret de Soignes, el millor remei contra l’asfalt

Bé, després d’un dies a Brussels, trepitjant asfalt i formigó, volem fer una cura de natura i l’opció més propera ens l’ofereix el Zoniënwoud , zona boscosa situada a l’extraradi sud de Brussels. De fet, al nostre cas, li hauríem de dir Fôret de Soignes, al situar-se en el Brabant Való; i en concret visitarem el sector conegut com Domaine Solvay (Hulpe), un magnific parc, antiga propietat privada del magnat Ernest-John Solvay.

I sí, quina pau! Prats, boscos i llacs ens acompanyen. Poca gent, alguns corren, d’altres passegen en família, alguns de pícnic... i nosaltres fem una excursió més que relaxada, gaudint de panoràmiques, de la bellesa de molts llocs ( el castell-palau, el seu jardí, la fauna ( esquirols, àguiles, cavalls... ) i les diverses sequoies que hi trobaràs ... sempre em sorprenen aquests éssers vius, gegantins, amb el seu posat noble i tranquil. Vora l’hora de dinar tornem cap a l’autocaravana.

Per visitar el Domaine Solvay et resultarà fàcil estacionar l'autocaravana en els pàrquings destinats als visitants, i a tocar de la carretera N-275 que mena cap a Hulpe.

Ronquières, visita pendent

Després de dinar marxem cap el sud per fer una visita que no vam poder fer fa 8 anys. I al final, a mitja tarda, arribem a Ronquières, allà on l’aigua puja muntanyes... i no parlo de rescloses, seria massa fàcil. En parlem demà, per ara només passegem pel seu petit nucli, situat al voltant de la seva petita església, sobre un promontori amb la base entapissada per làpides gegantines de diversos segles d’història.

A Ronquières hem estacionat en un lloc recomanat per la web autocaravanista belga Bipa.be. Es tracta d’una esplanada de grava on poder estacionar i pernoctar, just al costat del canal, una vegada passat el pont. Lloc tranquil per pernoctar, amb el campanar del poble a la vista. Anem a dormir sota una suau pluja.

Dia 14, dijous. Dia de pendent i dignitat

Ronquières, o quan l’aigua puja muntanyes

Bé, si ens hem endinsat en la província d’Hinaut ha estat per contemplar el Plan Incliné de Ronquières, instal·lació hidràulica inigualable al continent. La qüestió és que d’antic interessava mantenir connectada comercialment via canal Charleroy amb Brussels, i com pel mig hi ha una  carena rocosa que ho impedia vam pensar en fer una rampa que permetés a les barcasses pujar i baixar-la. Com? Fàcil! construïm un segment de canal, com una banyera gegantina; encabim les barcasses i vaixells; i amb tots dins l’arrosseguem muntanya amunt i muntanya avall, com si fos una enorme vagoneta.

La visita de la instal·lació impressiona: per la simplicitat del sistema i alhora per les dimensions, més pròpies d’èpoques faraòniques. Visitar-la ocupa unes 2-3 h segons el grau de badoqueria que et provoquin les maniobres de pujada i baixada d’aquestes vagonetes gegantines; i acaba amb un recorregut interactiu per conèixer la vida dels bateliers o conductors de barcasses per la xarxa de canals, una activitat de tipus familiar i alhora molt sacrificada. Ep! I meravelloses les panoràmiques que trobaràs des de l’última planta de la torre  d’una alçada de 141 m, l’equivalent a un gratacels de 40 plantes.

Per visitar el Plan Incliné de Ronquières disposen d’un gran pàrquing on hem estacionat sense cap problema. I una vegada acabats de dinar reprenem la ruta, ara ja en sentit nord, i retornar a Flandes. Però abans farem un parada en l’avenue de l’avocat, núm 40 de Waterloo, en la ...

La Casa de la República

i poder saludar personalment al 130è president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont i Casamajó. Juntament amb mig centenar de persones, vingudes de totes parts del país, algunes també d’Euskadi, ens hi trobem davant la Casa de la República durant una mitja hora amb el president. Moments de salutacions, donar ànims, alguna foto i signatures dedicades. Al final una dels visitants interpreta els Segadors, amb flauta, acompanyat d’un gran silenci de tota la gent.

I ara sí, capa Flandes, que hi falta gent!. Destí: lloc de pernocta de Willibroek, amb àrea d’autocaravanes...però no: la instal·lació, tipus borne automàtic amb monedes no funciona així que marxem a la veïna Puurs, on trobem l’àrea d’autocaravanes situada en la Kerkhofstraat.

Estacionem, i marxem a fer una cervesa i planificar la ruta per demà. Tornada a l’autocaravana, dutxa refrescant i a sopar!. Demà més.

Dia 15, divendres

Mechelen, una vila enganxada a un campanar

Entrem a peu en el nucli urbà de Mechelen pel Keiserstraat i ja tenim clar cap a on hem d’anar, només cal aixecar la mirada i deixar-se atraure per la torre. Mechelen és una vila que no acostuma a sortir a les guies o s’hi surt és en un segon pla, cosa perfecta perquè et permet gaudir, sense gaire multituds del seu ajuntament o stadhuis, de la grote markt i de la catedral Sint-Romboutskathedraal, que la trobareu al peu del seu belfort o campanar majestuós, enorme, grandiós... 

Perquè et facis una idea: si Tolkien hagués visitat Machelen la seva Torre de Mordor ara es diria la Torre de Sint-Rombouts. Ep! i una dada: la torre de la catedral està inacabada. Bé, després de passejar pel nucli antic, carrers i jardins, retornem a l’autocaravana a dinar. Una dada a retenir: a Mechelen descobrim que els dies i horaris de visita dels edificis i instal·lacions més emblemàtics són poc habituals, ni tots els dies de la setmana ni a totes les hores del dia; preneu nota perquè no us quedeu al carrer.

Per visitar Mechelen hem estacionat en un pàrquing d’autocaravanes situat a pocs minuts a peu del nucli antic. És tracta d’una gran esplanada de terra, al Spuibeekstraat, al costat d’un cinema multi-sales. No té pèrdua, està senyalitzada i hi trobem alguna autocaravana o camper que també hi ha pernoctat.

Sint-Amands, a la riba de l’Escalda                              

Ara us podria parlar de la vida i miracles de Sint-Amands (poca broma: és el fundador de Gent) però prefereixo parlar del seu carril bici pel marge dret del riu Escalda. Perquè la tarda la dedicarem a fer una mica de bici, en concret el tram entre les esglésies de Sint-Amanduskerk i Sint-Vincentius a Paulokerk Branst. Tornada i final de jornada degustant una cervesa al peu de la Sint-Amanduskerk, amb el meandre de l’Escalda als nostres peus... tot molt relaxant.

A Sint-Amands hem gaudit de les bicis amb l’autocaravana estacionada a peu de carril bici, a la seva àrea d’autocaravanes de l’ Emile Verhaerenstraat. Compte! Només té dues places: la nostra i la que ocupa un britànic. Poc després ha arribat un belga que ha hagut d’estacionar en el pàrquing del costat, a la zona de busos. Plou quan anem a dormir.

Dia 16,  dissabte. Gent, ciutat de torres                           

Avui dedicarem gran part del dia a visitar Gent, una de les joies flamenques. I per visitar-la farem una ruta urbana de la mà de la guia de Gent elaborada per Use-it. Hem escollit diversos punts i hem fet la següent ruta a peu. Corda’t bé les sabates que comencem la passejada:

- el canal Watersportbaan, centre d’esports aqüàtics: pesca, rem i... canoe-polo, un sport força curiós.

- el beateri o beginhof de Santa Elisabet , entrar-hi és canviar-ho tot: de ritme, de ciutat, de segle...

- Gravesteen, el castell que una vegada reformat ha quedat més medieval que quan el van construir fa segles.

- el pont de Sant Miquel, per immortalitzar l’skyline únic d’aquesta ciutat. Ep! l´únic lloc on podràs encabir les torres més significatives de Gent.

- el canals,

- el belfort o campanar, la manera més bella de marcar les hores

- la catedral, imponent i bella,

- els inicis de Victor Horta, el Gaudí dels belgues: les seves tres primeres cases, després vindria la fama.

I tot ben amanit amb un dinar gantenc al bell mig del rovell, amb la catedral al sud i el campanar al nord.

A mitja tarda tornem cap a l’autocaravana que hem estacionat al costat del canal Watersportbaan, al carrer Zuiderlaan. Es un gran P+R que trobem amb autocaravanes, campers i molta gent que ve a córrer, pescar, fer bici o simplement visitar la ciutat. Fa pinta que algú ha pernoctat. Bonus: el P+R ofereix un servei de minibus llançadora que en uns minuts us porta al centre de Gent, gratis.

I ara sí, cap al següent destí, sempre cap a ponent. Pròxima etapa: Maria-Aalter. Petita pedania amb àrea d’autocaravanes en un petit pàrquing situat a l’inici de la Wingenestraat. Places oficials: 2; i dos que som: una autocaravana i una camper CAT.

I demà, canvi de plans: la previsió meteorològica marca pluges tot el matí així que descartem el pla inicial de fer cicloturisme des de Damme fins Bruges. I ara sí: demà, més!

Dia 17, diumenge 

Oostende, el fort de Napoleó

Doncs això, com la previsió és que avui plogui, hem buscat una etapa que ens tingui aixoplugats i així optem per anar a Oostende, i visitar el Fort Napoleó.

Una estructura pensada, en època napoleònica, per fer front a qualsevol amenaça naval britànica que s’acostés a Oostende. De formes compactes i quasi oculta pel cordó dunar podia ser una desagradable sorpresa pels anglesos. La visita, amb audioguia en diversos idiomes, et permet conèixer els passadissos i sales de la fortificació així com la història militar d’Oostende mitjançant un parell d’exposicions. Acabada la visita fem una breu visita passejada pel cordó dunar i ens aboquem a la platja a fer una ullada.

Trobem que el fort podria donar més joc, que se li podria treure més suc, però vaja, suposo que de mica en mica. Això sí, tenien unes activitats paral·leles per a la canalla que deu n’hi do! per passar-hi tot el dia.

La visita del fort l’hem feta amb l’autocaravana estacionada al pàrquing de visitants, de terra; encara que hi trobaràs un munt d’espai pels voltants. Pugem a l’autocaravana, i marxem cap al següent destí.

Westende i els penya-segats artificials

Perquè la intenció és, si la previsió meteorològica no falla, banyar-nos en el Nordzee. Per fer això marxem a Westende, zona de turisme de platja. I sí, fa sol però, no ens banyem. Fa un vent molt fort, que no convida al bany, i menys si veus els vigilants de la platja amb anorak i caputxa avisant a qualsevol que deixa que l’aigua li arribi als genolls.

Descartem la idea del bany i passegem pel passeig marítim que discorre al peu del penya-segat. I dic penya-segat per referir-me a la muralla d’edificis d’apartaments que ocupen tot el passeig, com si d’un penya-segat de formigo es tractés. En algun racó s’aprecien els habitatges antics, abans de l’arribada del formigó.

A Westende hem deixat l’autocaravana en un pàrquing d’autocaravanes ,el CamperplaatsKompas (Strandjuttersdreef, 2) amb parcel·les delimitades, amb gespa, connexió elèctrica i àrea de serveis per canviar les aigües. I des d’allà ens hem acsotat als penya-segats de la platja en bici.

Dia 18, dilluns

Nieuwpoort i la reserva natural De Ijzemonding

Si ahir vam veure l’habilitat que tenim els humans d’ocupar un territori de manera massiva i violenta avui veurem com recuperar-lo, respectar-lo i preservar-lo; i estem parlant de la mateixa costa i entorn, a només 6 min en bici de Westende. En la desembocadura del De Ijzer trobareu aquesta petita reserva natural a la que nosaltres dedicarem el matí fins que la pluja ens ha fet fora. Amb el teló de fons de la ciutat de Nieuwpoort , tenim l’oportunitat d’observar molta fauna, així que porteu càmara de fotos i prismàtics; ah! També es pot recórrer en bici.

Al final, arribats al far i la platja el temps diu que ja n’hi ha prou i descarrega un xàfec que ens deixa ben xops. Passada la pluja, tornem a l’autocaravana.

L’autocaravana l’hem estacionada en el pàrquing de visitants situat al sud de la reserva i accessible des de la N-34. Hem trobat dues autocaravanes i deduïm que també hi han pernoctat.  

Diksmuide, la torre

Bé, abandonem la costa per tornar a l’interior. En aquest cas farem etapa, novament, amb el De Ijzer als nostres peus, a Diksmuide. Allà visitarem un monument que a moltes guies es parla de manera curiosa, per no dir crítica per la seva estètica. Es tracta de la Torre d'Ijzer, un moument que revindica la pau així com recorda els herois flamencs de la 1aGM, i tot això amb un vernís cristià. Tot aquest contingut està molt bé, però falla el continent: una torre de 80 m d’alçada, massiva, quasi agressiva, i amb unes sigles al cim, gegantines. A mi tot em recorda el món industrial, estil siderúrgia centreeuropea dels anys 60, però no em deu cas. Jo poso les fotos i que cada qual n’opini.

Visitat el lloc, per fora, preferim anar a tastar la gastronomia local i acabem passejant pel centre de la vila... tot reconstruït després que la 1aGM la deixes convertida en un solar...i no és un dir, literalment en un solar de runa. Demà en parlarem.

Pots estacionar l’autocaravana en el pàrquing de visitants de la torre. Abandonem la ciutat i continuem ruta cap al sud. Propera parada: Langemark-Poelkapelle on pernoctarem en l’àrea d’autocaravanes situada al peu del poliesportiu del Club Rapid Langemark ( Boezingestraat, 51A).

Demà, més!

Dia 19, dimarts

Passchendaele, l’infern de fang

Avui coneixerem la Primera Guerra Mundial en un lloc que va passar a la història. Visitarem el memorial Passchendaele 1917 on es fa un repàs a la 1a GM, sobre tot a la desenvolupada en Flandes i amb especial atenció a la Batalla de Passchendaele. Museu colpidor, on conèixer les tropes que hi havien, com vivien, com lluitaven, com morien. Una dada: la Batalla de Passchendaele va durar 100 dies, es va cobrar 450.000 baixes entre morts i ferits ...i tot per aconseguir avançar el front 8 km, és a dir 56 baixes per metre d’avançament...un pur escorxador humà.

A banda dels materials exposats destacaria els espais recreats com els dogouts o quarters de comandament subterrani, excavats a10 m de fondària; o el laberíntic món de les guerres de trinxeres.

Per visitar el centre trobaràs que es força fàcil estacionar al pàrquing de visitants. Tornem a l’autocaravana i marxem a dinar a la darrera etapa flamenca.

Kortrijk, la dels esperons d’or

Aquesta tarda recuperarem la pau d’esperit visitant la vila de Kortrijk. I quan dic pau no t’enganyo; i si no em creus, visita el seu beginhof, passeja per els seus carrers o simplement seu en un banc i gaudeix del silenci. A banda del beateri, com bona vila flamenca, també mostra un ufanós belfort o campanar, el seu stadhuis i les seves esglésies. Com la d’Onze Lieve-Vrouwkerk, famosa per exposar, penjant del sostre, els esperons d’or, botí de guerra contra els francesos allà pel s. XIV, tot un símbol flamenc de l’esperit d’alliberament i lluita contra l’ocupació estrangera.

Just a tocar del nucli antic de Kortrijk pots aparcar l’autocaravana en l’àrea d’autocaravanes situada al pàrquing de superfície del carrer Damkaai, a peu del riu Leie i amb les dues rotundes Broeltorens a la vista.

I demà...comencem la tornada a Catalunya.

Dia 20 i 21. Tornada cap a casa

Ja t’ho pots imaginar. La ruta de tornada no té cap secret: tota l’estona cap el sud via Reims per evitar la conurbació parisenca. I al dia segünet, ja en terra catalana, breu parada a Perpinyà. En concret a l’estadi Aimé Giral, seu de l’USAP. Fem algunes compres i marxem corrent, sembla que avui tenen partit.

I amb aquesta part acabem el relat del nostre viatge d'estiu a Flandes (Bèlgica). Ben aviat publicarem el relat de la nostra estada a Brussels, que ben mereix un relat independent.

Altres entrades relacionades:

• Una introducció del viatge flamenc.
• La primera part del viatge a Flandes.
• Aquí parlàvem de les guies Use-it, on trobaràs algunes ciutats flamenques.

Marce Cardoso

ambautocaravana@gmail.com