Amb autocaravana per Flandes (Bèlgica), una introducció

Agost 2019

1. Introducció

Feia temps que no trepitjàvem Flandes i ens venia de gust repetir l’experiència i (ara que la Montse no em llegeix) amb un plus: anàvem sense nens i segur que podríem gaudir de llocs i etapes d’una manera ... diferent (ara sí que m’està llegint).

Aviso d’entrada que ben bé no trobaràs els llocs top ten que sovint trobaràs en les guies sobre Flandes, de la mena de: Bruges, ciutat romàntica; Anvers, diamant belga, etc. Ep! I no és que els hàgim menystingut, de fet també hem gaudit del gòtic civil flamenc, dels seus canals, dels seus beateris ..., simplement hem mirat de buscar els mateixos atractius, o d’altres no gaire coneguts, en llocs no tan destacats de les guies.

Font: ca.wikipedia.org

Beateri de Kortrijk

Bé, han estat tres setmanes flamenques, això significa que el relat del nostre viatge amb autocaravana per aquesta part de Bèlgica pot ser de digestió llarga així que el dividiré en parts; una d'elles dedicada a l'estada a Brussels ( Brussel·les), que ben mereix un relat específic, tal com fem quan visitem una gran capital europea.

Grote Markt, Lier

D’aquesta manera, aquest viatge per Flandes (Bèlgica) l’explicarem així:

    • Una introducció, aquesta que llegeixes
    • Flandes amb autocaravana, primera part
    • Flandes amb autocaravana, segona part capital de Flandes
    • Brussels, capital de Flandes, Bèlgica i Europa
    • Conclusions

A mesura que vagi endreçant fotos i notes, i amb una mica de temps, les aniré pujant. Ah! I no et sorprenguis si veus que no tot ha estat Flandes i més Flandes. Ja veuràs que no hem dubtat en tastar una mica de Valònia, ja sigui per conèixer el passat més històric d’Europa...

Waterloo, camp de batalla

o per saludar el futur més esperançador del país:

Casa de la República (Waterloo)

2. Flandes: manual bàsic dús

Si observes qualsevol plànol de Flandes ràpidament t’adones que és un país de dimensions modestes, una mica més gran que la província de Lleida, garantia de distàncies raonables entre etapa i etapa, cosa que ja ens agrada.

Un altre aspecte que ens atreia era el seu clima suau, tal com vam comprovar: dies amb estones de pluges o de sol, temperatures difícilment per sobre de 25ºC i nits fresquetes (sobre els 20ºC o menys) on s’agraeix l’escalfor d’una vànova.

Monument a Ambiorix, Tongeren

I, finalment, de Flandes també ens agradava la seva història, amb força similituds amb la nostra, orgullosos de la seva llengua, dels seus herois i lluitadors incansables per les seves llibertats.

Bé, anem per feina i posem la lupa en algunes generalitats que penso poden ajudar.

Llengua

• La llengua oficial de Flandes és el neerlandès o flamenc, encara que com és habitual l’anglès és la llengua franca en tots els llocs turístics, cerveseries incloses. Destacar que el francès també el coneixen ( asseguraria que l’estudien a l’escola) i pot ser un recurs. Als llocs turístics trobaràs la informació en neerlandès i francès, i també en anglès i tal vegada en alemany.

• Nosaltres ens hem mogut utilitzant un anglès de nivell Tarzan, i en segona opció hem recorregut al francès, amb un fort accent de Perpinyà, ja m’entens. Hem procurat fer servir el neerlandès en expressions de cortesia per començar o acabar alguna conversa: fórmules de salutacions i comiats, agraïments, els numerals, etc. Aquí pots trobar una xuleta.

• Com faig sempre també anotaré la toponímia en la llengua pròpia del lloc. Trobo que és qüestió de respecte i entenc que us ajudarà a buscar altres referències per internet. I ara que parlo de referències d’internet: a la web de Turisme de Flandes trobaràs que tenen el CAT com a llengua opcional de consulta, bravo!

Un dia qualsevol flamenc

• Hem constatat que els dilluns fan festa a molts museus o espais d’interès, independentment de la importància del lloc o per molta temporada alta que sigui, així que interessa que verifiquis això amb antelació.

Presó de Fort Breendonk

• També hem vist que els flamencs dinen tan d’hora (12-13h) com sopen (18-19h). Anota la dada per si vas de restaurants ... o vols fer fotos d’espais públics sense multituds o amb poca gent... tret de la Grote Markt de Brussels (Brussel·les), allà ni amb pluja la trobaràs buida.

Grote Markt, Brussels

• Sobre el temps, en un mateix dia hem passat d’un sol llampant, que t’obligava a anar per l’ombra, a un xàfec amb aparell elèctric; ep! Sempre s’ha tractat de precipitacions de curta durada, que et permet fer una cervesa mentre afluixa. Conclusió: abans de sortir de l’autocaravana mira la previsió meteorològica del dia ( jo gasto aquesta app: windy) i per anar sobre segur porta un paraigües o carrega un impermeable en la motxilla.

Desembocadura de l'IJzer, Nieuwpoort

• Ah! I a les autopistes trobaràs a faltar els peatges, no n’hi han. De fet tenen una xarxa d’autopistes i autovies força extensa, que facilita molt la mobilitat.

Un dia qualsevol amb autocaravana

Pernocta a Rummen

• Flandes ofereix una bona xarxa d'àrees d'autocaravanes i llocs de pernocta. Nosaltres ens hem mogut amb la guia de camperstop (aquí en vam parlar) com podria ser una altra; i en segon lloc amb els consells de bipa.be, web autocaravanista de referència a Bèlgica, especialment per buscar llocs d’estacionament o alternatives locals a camperstop.

• Hem trobat àrees d'autocaravanes gratuïtes i de pagament. D’aquestes últimes amb preus variables de 5 a 15€ per pernocta. A mesura que puja el preu els serveis (aigua i llum) van inclosos. Ah! Pensa que en moltes àrees les places són limitades (entre 5 i 10), així que si t’hi presentes a darrera hora de la jornada (posem entre 19-20h) pots trobar-la plena. Nosaltres en general ens hi presentaven sobre 16 i 18h, segons tinguessin intenció de visitar el poble acollidor abans de sopar; a vegades abans de dinar (12-13h), dinàvem i marxàvem a peu a visitar el poble tota la tarda.

Àrea d'autocaravanes de Genk Kattevennen

Àrea de Genk Kattevennen

• També pensem que surt a compte arribar al lloc a visitar a primera hora (9.30 a 10h) per poder triar i estacionar còmodament, més tard pot ser més difícil o impossible. I sense voler ser categòric ens ha semblat que després de dinar (passades les 14h) notàvem més afluència de gent.

• I acabo: hem descobert que en les connexions elèctriques gasten endolls de tipus E (femella: dos forats i un pol sobresortint; mascle: dos pols sobresortints i un forat) diferents dels que gastem a Catalunya, els F (femella: dos forats; mascle: dos pols sobresortints). Nosaltres hi vam comprar un connector d’E a F en una ferreteria, o ijzerwinkel, de barri. Sobre el món dels endolls, una guia.