dimarts, 5 de novembre de 2019

Flandes amb autocaravana (1a part)

Estacionament i pernocta en Rummen
Agost de 2019

1. Introducció

Com deia a la introducció, aquesta és la primera part del relat del nostre viatge amb autocaravana a Flandes, el país flamenc de Bèlgica. Un viatge de tres setmanes, que inclou una estada de tres pernoctes a Brussels ( Brussel·les).

I la ruta? Molt fàcil, no té cap secret: la idea era començar per l'extrem oriental i anar de mica en mica cap a ponent. D'aquesta manera es pot dir que en aquesta primera part del viatge veuràs que ens hem centrat en la meitat oriental del país, a l'est de l'eix Anvers-Brussel·les. Perquè et facis una idea aquí tens els llocs visitats:


Un periple que t'ho has de prendre en el sentit més ample de la paraula, que viatgem amb autocaravana i ja saps que la ruta la marca el dia a dia, l’estat d'ànim i la meteorologia. I a més, amb la tranquil·litat que tot és molt a prop: pensa que Flandes té una extensió equiparable a les comarques de Lleida.

[Ep! encara que has de saber que aquesta filosofia del lliure albir l’hem recolzada sobre una trentena de llocs interessants que hem localitzat prèviament, tal com vaig explicar al seu dia en aquesta entrada. I si ha calgut no hem dubtat en trepitjar Valònia, la region francòfona de Bèlgica]

Estacionament a Waterloo
Waterloo (Valònia)

Però anem pas a pas.


2. Etapes


Dia 1, divendres. Cap al nord que fa fresca!                       


Tarda de divendres. Abandonem la zona metropolitana amb 33°C , i una cosa ben curiosa: trànsit fluid, cap retenció, ni a BCN, ni a l’AP7, ni a la Junquera… doncs millor!

Primera etapa: poc abans de Narbona ens aturem a l'àrea d'autopista A9 de La Palme, amb àrea d'autocaravanes. Una brisa s'encarrega de baixar la temperatura de mica en mica. Anem a dormir amb el soroll de les fulles dels arbres acaronant l'autocaravana.


Dia 2, dissabte. Ups! Tenim un problema


Maleïda nevera!                                        

Reprenem ruta. A9 amunt. La idea és fer uns 500 km fins la zona de Dijon. I comencem amb una sorpresa: el frigorífic no funciona en ruta a 12v,  problemàtic amb el dia calorós que tenim, com si fóssim a CAT, i amb la nevera plena comme d’habitude quan comencem un viatge.

Abans de Lyon decidim comprar una nevereta elèctrica, d'aquelles que s'endollen a l'encenedor, en un Decathlon així com diversos acumuladors de fred. Al menys mirarem d’aconseguir un racó de frescor de supervivència per allò més bàsic: menjar fresc, fruita, aigua ...i cervesa. I continuem ruta. Hem valorat passar per un taller francès per reparar-la però en cap de setmana i en plenes vacances descartem el pla i optem per anar trampejant la situació... ja veurem. Per ara, tenim un termòmetre dins de la nevera i anem controlant la  temperatura.

Beaune, ciutat del vi                                    


Bé, a primera hora de la tarda abandonem l’autopista .... per fer etapa en Beaune, amb amb la idea d'estirar les cames i treure'ns la pols del camí. Situada en plena Borgonya la ciutat mostra ufanosa el seu passat i present vinícola. Edificis històrics, carrers de llambordes, racons de tranquil·litat i moltíssims comerços dedicats al vi i el seu món (cellers, accessoris, llibreries, etc.).

Beaune. la vinícula

Esglèsia de Beaune

Deixem el nucli de Beaune i tornem a l'autocaravana quan el sol va de baixada i comença a refrescar.

L'etapa de Beaune l'hem feta a la seva àrea d'autocaravanes (Av. Charles de Gaulle). Un pàrquing asfaltat, de pagament, amb àrea de serveis, a 400m del nucli antic, en un barri tranquil. Hem mirat de connectar-nos elèctricament, per allò de la nevera, però després de gastar inutilment 4 fitxes (o jettons) donem per espatllada la instal·lació.

Àrea d'autocaravanes de Beaune


Dia 3, diumenge. Continuant cap a Flandes ... i trepitjant merda!


Reprenem ruta cap al nord amb una bona notícia: tota la nit treballant a gas la nevera ha assolit temperatures òptimes, la nevera funciona perfectament, congelador inclòs. També decidim que a partir d’ara mirarem de fer nit, sempre que sigui possible, en àrees d’autocaravanes amb connexió elèctrica per allò d’aconseguir que es posi a règim la nevera cada dia i optimitzar el gas propà. I reprenem ruta cap a Flandes!

L'autopista, de mica en mica, s'omple de cotxes belgues i neerlandesos que van cap al nord, de tornada de les seves vacances. Els primers, educats al volant; els segons, ignorant l’ús dels intermitents.

Maleïda claraboia!                                        

Acabats d'entrar a Bèlgica, ens adonem que la claraboia del menjador s'ha trencat. Deduim que unes antigues fissures que tenia han hagut de progressar (per la calor?, pels sotrancs de la ruta? No ho sabem) i han acabat esquerdant a tot l’ample la claraboia, per sort es manté la seva fixació pels pistons hidràulics.

Aturada d'urgència i reparació un situ, fora de l’autopista. Ja em veieu pujat al sostre, netejant la claraboia, col·locant-hi cinta americana per fora, en la fractura, i fixació per dins mitjançant uns pops elàstics que la deixen ben clavada. (Nota mental: sort que al seu dia vaig posar una baca i escala d'accés al sostre)

Tot ha quedat ben fixat, sense turbulències ni res estrany anant per autopista. A partir d’ara no podrem obrir-la a les nits per deixar que entri la fresca.

I ja som a  Flandes!

A mitja tarda arribem a Tongeren, primer destí flamenc.

Àrea d'autocaravanes de Tongeren

A Tongeren hem estacionat i pernoctat al pàrquing d'autocaravanes del Pliniuspark. Poques autocaravanes, lloc tranquil, sobre herba, amb àrea i altres serveis.

Curiositat: tu ocupes una plaça per 10€/24h. I encara que marxis passades 13 hores, la plaça no queda alliberada i no pot ser ocupada fins que hagin passat les 24h. Nosaltres vam trobar el lloc ( de 25 places) amb 3 autocaravanes, i vam haver d'esperar a la porta 35 min. fins que una plaça, desocupada, esgotés les 24h oficials de l'autocaravana anterior. En qualsevol cas, no pateixis, al costat trobaràs el pàrquing de la piscina, on estacionar ( o pernoctar) si no vols esperar torn per entrar-hi.

Dia 4, dilluns. Tongeren, la vella                                


Acabats d’esmorzar marxem a peu al nucli antic de Tongueren, que segons els belgues és la ciutat més antiga del país en tant que ciutat romana amb 2000 anys d’història, si fa no fa. Tret d’aquest mèrit Tongueren té un patrimoni cultural que ben mereix una visita, encara que avui sigui dilluns i tots els museus tanquen.

Nosaltres, després de visitar l'oficina de turisme, tenim prou informació per gaudir amb cert coneixement de la seva Onze Lieve Vrouwebasiliek, i el tros de campanar que hi gasta; del seu begijnhof o beateri*, Patrimoni de l’Unesco i racó de pau; la seva Moerenpoort, o porta medieval, amb vistes panoràmiques de la vila i voltants; i les muralles romanes de l’antiga Civitas Tungrorum. Ah! I a la grote markt trobareu l’estatuta d’Ambrioix, l’heroi belga, que, li va posar les coses difícils a Juli Cèsar, a l’estil d’Indíbil i Mandoni... és mirar l’estàtua i pensar en un Astèrix amb un excés d’anabolitzants.

Campanar de Tongeren

Behijnhof de Tongeren

Porta medieval de Tongeren

Recuperem forces a peu de begijnhof amb una cerveseta i les primeres pràctiques de flamenc bàsic.

*, En veurem molts, de begijnhof o beateris, en aquest viatge i crec que val la pena conèixer la seva història, per exemple via visitflanders.

Tornem a l'àrea on dinem i reprenem ruta cap al nord, prèvia parada per omplir el rebost.

Acabem el dia a Genk (ep! no confondre amb Gent... que ja hi arribarem), a les portes del Nationaal Park Hoge Kempen. En concret a Kattevennen, una gegantina zona de lleure, boscosa, amb àrea d'autocaravanes.

Park de Kattevennen (Genk)
 
Àrea d'autocaravanes de Kattevennen

Per formalitzar l'estada cal que passeu per la recepció de visitants ( al Cosmodrone) i aboneu el preu per la pernocta, que inclou serveis d’aigua i connexió elèctrica. Nit tranquil·la i fresca, amb pluja a la matinada. Demà, més!

Nota al marge: Kattevennen pot ser un bon campament base per destinar un dia a visitar el parc, a peu o en bici, o simplement gaudir de la natura i les seves instal·lacions. Feia bona pinta.

Dia 5, dimarts. El parc de Borkrijk , i el seu museu a l’aire lliure            


Avui dedicarem el matí a passejar pel parc de Borkrijk (poca broma: +500 ha de bosc i estanys) en concret pel seu Borkrijk Openluchtmuseum o museu a l'aire lliure, de només 90 ha d’extensió. Allà trobaràs tot un seguit d’edificacions rurals flamenques, recuperades i restaurades perquè et facis una idea del Flandes de fa poc… o de fa molt, perquè justament observant pintures Pieter Breuguel el Vell t'adones que poc ha canviat l'arquitectura i alguns usos rurals dels flamencs en els darrers 500 anys.








Per visitar Borkrijk hem estacionat l’autocaravana en els pàrquings habilitats per als visitants, en concret al pàrquing P1, més proper al museu. Pensa que aquest museu es localitza en una extensa àrea de boscos i clarianes, que fa molt plaent la seva visita...o ignorar-la. De fet, fora del museu, però sense sortir del parc de Borkrijk trobaràs un munt de senders per passejar a peu o en bici, amb llocs emblemàtics. Després de dinar, una mica tard segons criteri flamenc, abandonem el parc per dirigir-nos a Diepenbeek, propera etapa.


 
Hi fem una curta passejada i tornem a l'auto, que vol ploure. La pernocta d’avui l'hem feta a l'àrea d'autocaravanes de Diepenbeek (Stationsstraat ), tranquil·la i mig buida. Demà, més!

Dia 6, dimecres. Diepenbeek, passeig en bici                        


Avui fa un dia fantàstic i decidim descarregar les bicis i perdre'ns per la xarxa de carrils bici que circumval·len una sèrie d'aiguamolls propers a Diepenbeek. Una vegada allà un senderista ens convida a acostar-nos als aiguamolls, més extensos, situats una mica més al nord.




I cap allà que hi anem. Matí de pedalar tranquil·lament, gaudint de la natura, i a mig camí que topem amb el sistema de rescloses del Albertkanaal. Ens hi quedem una bona estona, veient el funcionament de les rescloses. Aquest joc sempre m’ha captivat, em deixa embadalit veure com traginen tants metres cúbics d'aigua, com fan pujar o baixar vaixells d'un fotimer de tones.


Bé, nosaltres resseguint la ruta cicloturista fins al proper aiguamoll, just a temps per adonar-nos que és l’hora de dinar, i cap a l’autocaravana que hi tornem.

Tarda de compres camí de Rummen, una petita població, tan tranquil·la com buida, sembla que tothom està de vacances.


Hi estacionem al pàrquing situat al costat de les escoles (Ketelstraat), on han reservat un racó a l’estacionament d'autocaravanes, no hi han serveis. Nit tranquil·la, amb una magnífica posta de sol. Demà, més!

Dia 7, dijous. De castell a beateri, passant per basílica

 

Kasteel van Horst                                        

Avui reprenem ruta amb la idea de visitar el Kasteel van Horst. Envoltat per un petit llac, el castell o quasi palau presenta una relaxant estampa, flotant sobre les aigües i amb el bosc de teló de fons. Nosaltres el trobem tancat així que per aprofitar el viatge decidim fer una de les rutes senderistes que l'envolta, descrites en uns panells informatius. Tot és tranquil·litat, entre boscos, prats i algun rierol, resseguint les fites de la ruta. En total hem estat menys d’1h30min.



La no-visita al castell la fem amb l'autocaravana estacionada al pàrquing de visitants. I retornats a l'autocaravana marxem a…

Scherpenheuvel, el barroc fet basílica                           

On trobem la seva basílica, quasi més impressionant per fora que per dins, per les seves dimensions. Habitualment les esglésies que visitem són allargades però aquesta no: és un immens cilindre, coronat per una cúpula i envoltat de capelles radials. Una observació curiosa: les botigues i parades veïnes a la basílica van plenes de marxandatge religiós, ciris, etc. fa intuir que els dies assenyalats a Scherpenheuvel això deu ser un riu de gent catòlica, creient o no.



Aparcar l'autocaravana ha estat fàcil en la sortida del poble en direcció a Diest, a uns 500 m de la basílica.

 

Diest, beateri pur i dur                                    

I acabada la visita marxem a Diest, etapa final del dia d'avui. Amb l'autocaravana dins de l'àrea de Diest ens endinsem en aquesta petita i no tan publicitada ciutat flamenca...i deu n'hi do el begijnhof  que té, la seva església, els seus carrers...ben bé una ciutat dins d'una altra. I ja fora del beateri visitem la grote markt presidida per la casa de la vila o stadhuis; la seva església de Sant Suplici de pedra marró rovellada, de cor barroc però de pell gòtica. Final de jornada refrescant tastant una cervesa local, a peu de canal.





Hem visitat Diest amb l'autocaravana estacionada en l'àrea d'autocaravanes ( situada en el complexe de lleure de Halve Maan. I justament trobem lliure la quarta i última plaça. Abonem la quantitat per una nit ( 15€) a la caixa de la piscina i ja hi podem entrar.


El pagament et dóna dret a l'àrea i serveis així com a les instal·lacions : unes piscines envoltades per una platja artificial i llocs infantils. Si vens amb nanos de segur que s'ho passaran pipa ...i us resultarà impossible visitar Diest. De fet ens van dir que l'habitual és que els autocaravanistes reservin plaça prèvia a la seva arribada; nosaltres hi van entrar de sort, i per una sola nit. Ha estat un dia molt aprofitat... demà més.

Bonus: a l'àrea de Diest descobrim que a Bèlgica gasten un altre tipus d'endoll diferent.

 

Dia 8, divendres. De presons i passeigs

 

Breendonk, la presó                                    

Aquest matí marxem cap a ponent, destí el Fort de Breendonk. Una fortalesa militar grisa i fosca del sistema defensiu d'Anvers en la 1a GM que va esdevenir presó de la Gestapo i SS durant la 2a GM. Visita recomanable per conèixer la barbàrie de la 1a GM, de la que es parla poc; i sobre tot per conèixer la lloc infecte en que la va convertir el nazisme en la seva opressió del poble belga. Visita ( audioguies multilingües disponibles) per tots els budells d'aquella bèstia de formigó: cel.les, sales de tortura, dormitoris, latrines comunitàries, etc. Fins i tot el dia, plujós i gris, sembla que vol acompanyar i destacar aquella etapa negra de la història.





Per visitar el fort hem estacionat l'autocaravana a l'espaiós pàrquing de graveta destinat als visitants.

Lier                                               

Marxem d'allà tard cap el proper destí: Lier, o com diuen per aquí Lierre Plezierke, Lier petit plaer. Ciutat que segur que us passa desapercebuda en front els destins clàssics flamencs però que ben val una visita. Una visita del seu begijnhof, una illa de pau feta de llamborda i totxo; o la seva grote markt enorme, presidida per la casa de la vila i envoltada de desenes de cases senyorials; o el seu Zimmertoren o curiosa torre del rellotge. I la seva església Sint-Gummaruskerk tan imponent com impenetrable, la trobem tancada amb pany i forrellat.





La gent, gaudint de la tarda a peu de terrassa. El temps, belga: ara plou suaument, ara núvol, ara fa un sol espatarrant. Tornem a l'autocaravana... avui soparem de frituur.

Lier ofereix al seu Parking de Mol ( Aarschostsesteenweg) unes places per estacionar i pernoctar així com una àrea d'autocaravanes on canviar les aigües ... menys el buidat de les grises, no queda clar on fer-ho i nosaltres ens abstenim.


El millor de tot: les vistes a l'església Sint-Gummaruskerk. Demà, Waterloo.

Dia 9, dissabte. Waterloo, dues etapes amb història


Waterloo, camp de batalla                                    

Avui abandonarem Flandes i entrarem lleument en Valònia. I el motiu s'ho val: visitarem el camp de batlla de Waterloo amb el propòsit de conèixer un dels episodis més cabdals d'aquests que omplen la història del nostre continent. Per no avorrir: any 1815, Napoleó abandona el seu 1er exili i es presenta en França per fer un santornem-hi. Les potències europees diuen que ja n'hi ha prou i al final tots s'hi trobem a Waterloo: unes 140.000 tropes multinacionals es batussen durant 12 h i la resta és història.

Història que el Memorial Waterloo 1815 i la resta d'instal·lacions t'ajudaran a entendre. Memorial moderníssim, amb audiovisuals en 3D, audioguies multilingües, pantalles interactives i espais mantinguts o recreats com si tot hagués passat ahir.





Com la granja o Ferme d'Hougoumont, allà trobareu la porta que en tancar-se, va guanyar la batalla, en paraules de Wellington.


Estacionar l'autocaravana per visitar el memorial ha estat fàcil al pàrquing de visitants.


Això sí, un consell: prova d'arribar d'hora per trobar lloc de sobres, més endavant es fàcil que s'ompli i hi hagis d'improvisar.

La casa republicana de Waterloo                              

No volem marxar de Waterloo sense passar per la Casa de la República sin saludar al 130è president de la Generalitat el molt honorable Carles Puigdemont i Casamajó. Nota: és probable que no et pugui atendre personalment, depèn de la seva agenda. I estacionar-hi és prou fàcil, la Casa de la República es troba en una tranquil·la zona, amb espai per estacionar.


Acabem la jornada amb prou temps per acostar-nos a l'àrea d'autocaravanes d'Aalst. (Zwembadlaan 2) però no ha servit de res: es troba tancada per obres de la instal·lació esportiva que l'acull, així que estacionem al costat i gaudim d'un capvespre estival mentre escric aquestes notes.


Pernocta tranquil.la, juntament amb altres autocaravanes que suposo els hi ha passat el mateix. Demà, més.

Dia 10, diumenge. Meise, pur verd      


Aquest matí tindrem un bany de biologia, en concret de la verda , la del món vegetal i per això marxem a visitar el Nationale Plantentuin de Meise. Uf! Jo sóc un amant de la natura, però sobre tot de la mineral, i aquí he comprés que sóc un analfabet de la vegetal...i alhora un enamorat a partir d'avui. La visita d’aquest jardí botànic nacional ha valgut la pena: quasi 100 ha de vegetació, entre estancs i prats, un castell imperial (per la seva inquilina) i envoltats d’arbres de tota mena i mida, com una sequoia imponent.






I l’hivernacle que no te l’acabaries mai, amb seccions de tots els ambients del planeta. Bonus, per a geòlegs: també recreen la vegetació de les èpoques del planeta, des dels Carbonífer. Marxem a migdia amb les piles ben carregades de verd, i falta que ens farà, ens espera l'asfalt de la capital d’Europa.


Per visitar el Nationale Plantentuin hem estacionat l’autocaravana en un carrer perimetral del parc ( Brusselsesteenweg), tocant al nucli de Meise.

I acaba la primera part del npostre viatge d'estiu a Flandes. Ben aviar la segona part, i el relat de la nostra estada a Brussels, que ben mereix un relat independent.

Altres entrades relacionades:


Marce Cardoso
ambautocaravana@gmail.com

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Si vols afegir algun comentari no ho dubtis i digues la teva.