diumenge, 23 de desembre de 2018

Viatge a Normandia amb autocaravana (i 3a. part)

Vila normanda
Agost de 2018

Després de visitar Bayeux , tal com explicava a la segona part, continuem el nostre viatge per Normandia. Érem conscients que encara ens faltava visitar alguns dels escenaris més emblemàtics del Desembarcament així que retornàrem a la costa, fer un parell d'etapes, i llavors reprendre la visita per l'interior de Normandia amb autocaravana.
 
Pernocta normanda


Tretzè dia


Pointe du Hoc, el penya-segat esventrat.


La costa normanda té un petit cap, la Pointe du Hoc, just a l’extrem de la platja Omaha Beach, coneguda com la sagnant per la massacre que hi van fer el alemanys a mesura que arribaven a la platja les successives onades de soldats. Consell: revisiona els primeres 20 m de Salveu el soldat Ryan per fer-te una idea.

D’aquests soldats, els rangers, havien de escalar la Pointe ( 30 m de penya-segat sota foc i bombes) i anul·lar les posicions alemanyes de dalt que feien molt de mal a la platja. Ho van aconseguir, i a un preu força dur: de 255 homes d’un batalló de rangers només quedaven 90 de vius, dos dies més tard, quan van rebre els reforços. Avui, la Pointe du Hoc es pot visitar, té magnífiques vistes sobre la costa, el que resta dels bunquers i una superfície totalment esventrada pels craters de les bombes que hi van caure.

Vista general de la Pointe du Hoc

Bunker i cràter

La Pointe desventrada d'impactes

La Pointe du Hoc ofereix un pàrquing a les autocaravanes, en el qual no deixen pernoctar. Per fer-ho pots anar a la propera Grandcamp-Maisy, on també trobaràs una àrea d’autocaravanes.

Omaha Beach, el cementiri blanc.


Avui en dia, sobre Omaha Beach, es troba el Normandy American Cementery, impressionant cementeri de més de 9000 soldats de totes les armes de l’exèrcit nord-americà. Impressionant el lloc, el silenci i les edats de la majoria d’ells. Sobren les paraules, més informació al seu web.

Mar de creus

Cementiri amb la platja de fons

Monument memorial

Tornem a l’autocaravana que hem deixat al pàrquing reservat pels nostres vehicules i marxem a dinar, a prop del següent destí.

Arromanches: si no disposem de port el portarem amb nosaltres.


Aquestes van ser les paraules d’un alt comandament aliat en veure que els primeres dies de la batalla no disposarien d’un port on descarregar persones i materials per recolzar la invasió del continent. Un d’aquests ports el vam portar i plantar a Arromanches. Avui en dia encara són visibles els gegantins segments de formigó que van «arrossegar» fins Normandia.

Vista general d'Arromanches

Pont militar

Vista panoràmica sota la pluja

Nosaltres, a banda de gaudir de les vistes sobre la seva costa vam visitar el centre Arromanches 360º, una instal·lació on 9 pantalles t’envolten i en 19 min t’expliquen amb imatges d’arxiu la Batalla de Normandia.

En Arromanches 360º ofereixen un pàrquing per autocaravanes i un borne d'autocaravanes per fer el canvi d’aigües. Nosaltres trobem el pàrquing ple així que vam estacionar al voral de la carretera, com altres vehicles i vista l’hora que és decidim reprendre la ruta cap el proper destí...


Tilly-sur Seulles, una altra parada luctuosa.


Camí de Caen decidim aturar-nos en Tilly-sur-Seulles per visitar un cementeri on reposen prop d’un miler de soldats britànics i uns 250 d’alemanys. Recinte més modest que el d’aquest matí, però no per això menys impressionant. I tornem a comprovar la joventut dels soldats, d’ambos bàndols...el més gran té poc més de trenta, i sovintegen els de 19 o 20 i pocs.

Entrada del cementiri

Detall de les tombes

Vista del cementeri amb l'autocaravana al fons

Aquest cementiri britànic també és modest en aparcaments: només trobem els vorals de la carretera que hi passa pel davant. Apunt per si interessa: Tilly ofereix un àrea d’autocaravanes al centre del poble (rue du Stade), senyalitzada.

Nosaltres, acabada la visita del cementeri, pugem a l’autocaravana i marxem a pernoctar al lloc de destí de demà al matí: el pàrquing d'autocaravanes, del Memorial de Caen on permeten pernoctar (Avenue Maréchal Montgomery).

Entrada del pàrquing de Caen

Catorzè dia


Caen, la memòria de tot un segle.


Si alguna vegada us topeu amb algun extraterrestre i li heu d’explicar la història d’Europa del segle XX li heu convidar a venir al Memorial de Caen. Es tracta d’un museu, per dir-li d’alguna manera, dividit en tres àmbits: abans de la II GM, la II GM i després de la II GM. Tot ben documentat, amb materials originals o recreacions, filmacions i material gràfic de tota mena....un contingut que no t’ho acabes en mitja jornada. De fet, pots comptar que la visita ocupa ben bé un dia sencer.

Nosaltres , entrant a primera hora i dinant dins vam sortir a mitja tarda i això que la part de la batalla de Normandia la vam visitar en vol rasant, després dels llocs que ja ens hem empassat. Com deia: trobaràs al memorial molt de contingut, molt amè i molt ben documentat.

Entrada al memorial

Vestíbol del memorial

Enigma, la màquina decodificadora

Detall de l'instal·lació

Acabada la visita vam decidir deixar per un altre any la visita del nucli de Caen i reprendre la ruta que ara ja gira cap el sud, que les vacances s’acaben. Propera parada...

Saint-Pierre-sur-Dives, el mercat, l’abadia ... i els formatges?


Amb el propòsit de fer-hi nit i comprar alguns formatges, que diuen que són famosos a la regió.
De formatgeries només en trobem una i està tancada de fa temps però la passejada pel poble ens ha permès descobrir el seu mercat cobert medieval (ocupat pels preparatius d’una obra de teatre); el mercat mig cobert amb la zona de carns i de peixateria; i la bonica abadia, ara en procés de reforma. Tornem a l’autocaravana i poc abans d’anar a dormir gaudim d’una magnífica posta de sol.

Plaça del mercat

Carrer major de la població

Posta de sol

A Saint Pierre hem pernoctat sota uns castanyers , a tocar de l’àrea d’autocaravanes que trobaràs en la part alta de la plaça del Mercat. Magnifica la posta de sol.

Àrea d'autocaravanes

Quinzè dia


Falaise, poble natal del Guillem.


Avui, la nostra ruta cap al sud ens porta a Falaise, vila natal de duc i rei Guillem en Conqueridor i dedicarem el matí a visitar el seu Chateau Guilluame le Conquérant . El castell, rehabilitat d’una manera molt agosarada ( formigó armat, teulades de lona, etc. ) resulta molt amena i didàctica, amb una ruta que et passeja per moltes dependències de les torres de l’homenatge i en cada parada coneixes els personatges d’aquella època i posterior, com vivien, com lluitaven; a més el visitant disposa d’una tauleta digital que mostra com era en origen cada sala o racó del castell per on passes.  

Muralles del castell

Detall de la col·lecció

Sala del castell

Vista interior del castell

Estacionar l’autocaravana per visitar Falaise no hem vist que sigui un problema. Nosaltres ho hem fet en un pàrquing situat al costat de la sala de concert Forum Falaise, a peu de la D658.

Haras du Pin, quadres reials.


La nostra ruta en duu cap a l'est on, a prop d’Argentan, trobem l’Haras du Pin o com diuen les guies: el Versalles dels cavalls. Es tracta d’una extensa propietat que va néixer al s. XVIII amb l'objectiu de millorar la raça dels cavalls dels reis de França i, amb posterioritat, dels seus exercits ja fossin reials, imperials o republicans, sense oblidar el món de les curses. La visita inclou un espectacle eqüestre i un museu, i la podeu ampliar amb una visita guiada. I compte! no cal ser un malalt del cavalls per gaudir de la visita d'aquest lloc.

Vista general del palau

Entrada a les quadres

Detall de la col·lecció

Detall de la porta

Pugem a l’autocaravana i marxem al lloc de pernocta, molt a prop, a Écouché, en la seva àrea d’autocaravanes, rue Pierre Pigot,32. Demà, més...i més al sud, més a prop de Catalunya.

Àrea d'Écouché

Setzè dia


Forêt d’Écouves, pel bosc entre Sées i Alençon.


Bé avui serà el darrer dia en terra normanda i encara que la ruta ja és inexorable i volem fer-ho de la millor manera possible: travessarem el Fôret d’Écouves, una amplia zona boscosa del Parc Naturel Régional Normandie-Maine, plena de camins i carreteres forestals per fer senderisme o cicloturisme sota una espesa capa d’arbres; i com no, de tant en tant algun record de la II GM.

Fentb ruta pel bosc
 
Una parada en el bosc

Sillé-le-Guillaume, el descans abans de la tornada.


Acabem el matí a la riba de l’Etang de Sillé-le-Guillaume, dins d’un altre paratge vegetal bellíssim, el Fôret de Sillé, dins també del Parc Naturel. El motiu de l’aturada: avui , des de fa molt de temps, tenim un dia plenament solejat, i si arribats a l’alçada de Sillé ens situem per sobre dels 25ºC farem etapa a la riba del seu Etang per relaxar-nos, llegir i fer alguna banyada.

El lloc és magnific per gaudir de l’aigua i/o del bosc, com ho confirmen les nombroses famílies que hi trobem fem pícnic al bosc o jugant a l’aigua.

Al voltant del lloc

Platja del llac

A l'ombra

Estacionar a peu de llac és fàcil: al pàrquing de visitants, a la zona de busos hi trobareu espai...i d’altres autocaravanes. També hi trobareu lavabos. Quan marxàvem vam veure alguna autocaravana que es va endinsar en el bosc i va estacionar, sota els arbres, a pocs metres de la carretera.

I ara sí. Acabats de dinar marxem cap a casa, sense preses. Pernocta a Sadroc, bonic poble perigordí amb àrea d’autocaravanes, en un petit aparcament sota l’església. El punt de buidatge d’aigües no funciona, però és igual...tindrem una nit molt tranquil·la i fresca,

Àrea d'autocaravanes de Sadroc
  


Dissetè dia


Dia de tornada sense cap misteri. Tot dret cap al sud, amb els Pirineus a l'horitzó i al cap possibles destins de l'estiu vinent.


I amb l'Autocaravana, què?


Bé, al llarg d'aquest relat he anat anotant els llocs utilitzats per estacionar i/o pernoctar així com les àrees d'autocaravanes que hem utilitzat. Si vols tenir-les a mà, aquí va un mapa que recull tots aquests llocs:


Altres entrades relacionades:
  • La primera part d'aquest viatge a Normandia.
  • La segona part del viatge a Normandia.   
  • En la pàgina de Viatges tal vegada trobis algun suggeriment per visitar camí de Normandia.
  • I en la de Recursos aplego informació que pot ajudar-te en els teus viatges i escapades.


Marce Cardoso
ambautocaravana@gmail.com

Cap comentari:

Publica un comentari

Si vols afegir algun comentari no ho dubtis i digues la teva.