diumenge, 2 de desembre de 2018

Viatge a Normandia amb autocaravana (2a part)

Costa normanda
Agost de 2018
Encara amb el record de la posta de sol de Granville, que explicava en la primera part del nostre viatge per Normandia, abandonem la badia del Mont Saint Michel i reprenem ruta cap el nord, per endinsar-nos en la península de Cotentin; sí, aquella banya que mostra la costa francesa, però no ho farem per la costa, que les gandules ben mereixen un descans. I així, Contentin endins, arribem a ...

Fars i prats


Setè dia



Coutances, la catedral normanda.


Déu n’hi do quin tros de catedral que trobem en Coutances. Imponent per fora, per la seva solidesa – nota mental: cal repassar l’estil normand - i ingràvida per dins, amb els seus pilars i arcs punxeguts. Visita recomanada, per fer-la en silenci i gaudint de cada detall que van construir els mestres d’obra amb la pedra.

Vista posterior

Detall de l'interior

Vista de la nau


Per visitar  la catedral hem estacionat l’autocaravana al Boulevard de la Marne que és el nom que rep la travessia de la D-973 al seu pas per Coutances. Tornats a l’autocaravana continuem cap el nord.

Estacionament en Coutances


Saint-Sauver-le-Vicomte, dinar casteller.


A Saint-Sauver hi arribem just a l’hora de dinar i decidim aturar-nos molt a prop de la seva àrea d’autocaravanes, just en la plaça situada en front de la casa de la vila. I just al costat el castell, en un estat força bo, amb les seves muralles , pati interior i la torre de l’homenatge, un enorme i amenaçant paral·lelepípede de pedra gris.

Interior del castell

Torre de l'homenatge

Àrea d'autocaravanes de Saint-Sauver-le-Vicomte

A mitja tarda marxem a Bricquebec, el lloc de pernocta. Amb una preciosa àrea d’autocaravanes situada a la bassa o Bas de Cattigny, a peu de la carretera que va a Cherbourg. Lloc tranquil, amb parterres i taules de pícnic, ombra i amb vistes sobre una bassa plena d’ànecs cridaners....tot molt tranquil. La Montse marxa a passejar, jo m’hi quedo a planificar les properes etapes.

Àrea d'autocaravanes de Bricquebec

Per cert, hem tingut un dia núvol i de tant han caigut quatre gotes, i sembla que trona a uns quants quilometres...d’aquí a poca estona plourà, perfecte!

Vuitè dia


Dia núvol. Ideal per fer excursions. Proper destí: la costa més occidental de Normandia. Per això la primera parada la farem a...

Biville, camp de dunes.


El petit poble de Biville es troba just al mig de la badia de Vauville, i als seus peus s’entén un extens camp de dunes. La zona té diverses rutes per passejar-hi i nosaltres optem per tirar pel dret, i des del Calvaire des Dunes ( no té pèrdua, està senyalitzat des de Biville) marxem cap la platja pels camins senyalitzats, caminant entre dunes i sempre amb l’extensa platja pel davant, i grans panoràmiques de la badia.

Vista de la badia

Camp dunar

Gaudim dels paisatges, de la fauna autòctona i ,al final, curt passeig per la platja; de tant en tant cauen unes gotes. Cap al migdia tornem a Biville, a l’autocaravana, pel mateix camí d'anada. En total hi hem dedicat unes 2h. Per fer aquesta breu excursió hem estacionat l’autocaravana a l’entrada de Biville, al petit pàrquing que trobareu a l’esquerra.

Estacionament a Biville

I si aquest matí anàvem de badies, a la tarda toca una de caps, en concret el cap que dona nom a aquesta península...

Cap de la Hague, i el seu port.


De fet volien visitar la Nez de Jabourg però l’estretor de les carreteres que hi menaven no donàvem gaire confiança per circular o estacionar l'autocaravana així que marxem al petit Port de Goury, situat al Cap de la Hague. Minúscul port, base d’una estació de salvament marítim i tot dominat pel far. I bonica platja de gravetes que té al davant, però malauradament el temps no acompanya per fer un bany, així que fem el mandrós, prenem el sol i recol·lectem algun còdol de la platja.


Vista del port

El far de la punta

Platja de còdols

Visitar Goury és molt fàcil, tan aviat visualitzeu el seu far trobareu a l’esquerra un pàrquing senyalitzat per autocaravanes i amb vistes al far; i on pel que sembla també es pot pernoctar. Nosaltres no ho farem, preferim reprendre la ruta, cap a llevant, fins Gréville-Hague, petita població amb àrea d’autocaravanes, situada al costat de les pistes esportives, en front de l’església.

Novè dia

 

Cherbourg, cité de la mere

 

La cité de la mer

Avui dedicarem el dia sencer a Cherbourg i per això a primera hora ( sobre les 9h) ens presentem en la seva àrea d’autocaravanes que justament es troba en front de la Cité de la Mer, motiu de la nostra visita a Cherbourg. La Cité de la Mer és una enorme instal·lació cultural, situada en l’antiga terminal ferroviària i transatlàntica, dedicada a diverses facetes del mar: des de la més temible de la guerra nuclear a la més científica del món de l’oceanografia, passant-hi pel desastre del Titànic. Anem a pams.

La terminal

Le Redoutable, submarí nuclear de la classe SNLE.


o el que és el mateix: visita a una de les màquines més mortíferes del s. XX. Visita molt entretinguda, on coneixeràs aquest enginy de 130 m de llarg i 10 d’ample, que feia honor al seu nom, el temible, vista la seva càrrega nuclear.

Vista exterior

Pont de comandament

Zona d'oficials

Hi descobriràs com vivia la tripulació, les seves (in)comoditats del dia a dia, la sala de míssils, el pont de comandament ( em recordava el pont de l'Enterprise, dels primers Star Treks televisius), etc... i el més sorprenent: hi tenien força espai al Redoutable... en comparació amb la nostra autocaravana, és clar.

Titànic, última parada Cherbourg.


El Titànic va fer parada en el port de Cherbourg ( incís: déu n’hi do la terminal que hi havia, sense equivalent en el continent) abans d’iniciar la ruta cap al desastre, i suposo que per això s’ha fet aquesta exposició. Exposició molt extensa, sobre el Titànic, destacant-hi la seva tecnologia; com es va fabricar; què va passar aquella fatídica nit del 14 d’abril de 1912, minut a minut, telegrama a telegrama; com vivien els passatgers de les diferents classes; el món dels migrants europeus; què va passar amb els supervivents, etc. Visita molt didàctica.

Menjador de tercera  classe

Camarot de primera classe

Comptabilitat de víctimes

L’Aquarium, més que peixos.


Perquè l'Aquarium va més enllà de mostrar animals i plantes vives en aquaris de diverses formes i dimensions. També hi trobaràs informació, molt visual i multimèdia, sobre la història de la investigació oceanogràfica, dels intents de l’home per arribar cada vegada a més profunditat, sobre la geologia submarina, la prospecció petroliera, el drama dels tsunamis, etc. Eps! I això no treu que si aneu amb canalla s’ho passin pipa.

L'Aquiarium per dins

La fauna submarina

Cherbourg, la cité du commerce.


A primera hora de la tarda abandonem la ciutat del mar i marxem a visitar la ciutat de la gent. El seu nucli antic és de vianants, és a dir, comercial. I entre terrasses i alguna crêperie hi passem la tarda, fem alguna compra i descobrim algun racó interessant que la guerra no va destrossar. Al final, molt cansats, tornem a l’autocaravana.


La cité dels homes

Carrers comercials

Racons de Cherbourg

Com deia al començament la visita de Cherbourg l’hem feta amb l’autocaravana estacionada en la seva àrea d’autocaravanes. L’àrea disposa de borne per canviar les aigües i unes 24 places, encara que la presència d’autocaravanes desborda aquestes places. De fet tota la zona de la Cité de la Mer es troba ocupada a parts iguals per cotxes, campers i autocaravanes que han vingut a visitar la Cité de la Mer. 

Àrea d'autocaravanes de Cherbourg

Desè dia


Avui, després del dia urbanita d'ahir, canviarem de criteri. Visitarem...

Barfleur, passejada vora el mar.


Farem una petita excursió i per això hem escollit el petit i bonic poble pesquer de Barfleur. Des d’allà farem un tram del GR 223 ( 8 km d’anada+tornada, 2 hores) que va fins la Pointe de Barflauer, amb el seu altiu far de Gatteville. Bonica excursió, vorejant cales i cases aïllades, amb vistes sobre Barfleur sota un cel nuvolat... està clar que avui no ens banyarem. Arribem al far i ràpida tornada, que vol ploure. Dediquem una estona a passejar per Barfleur i tornem a l’autocaravana...

Port pesquer

Pel camí de ronda

El far, final de l'excursió

... que hem estacionat al costat de l’oficina de correus de Barfleur, encara que l’esplanada del port pot ser una bona i còmoda opció si no la trobeu ocupada per la fira...sembla que aquests dies estan de festes.

Estacionament a Barfleur

Més, per si algú vol provar: fent el GR hem vist un grup d’autocaravanes estacionades (i pernoctades) a uns 150 m del càmping Blanche Nef.

Sainte-Mère-Église, l’alliberament que va venir del cel.


Bé, tard o d’hora, visitant Normandia arriba el moment que has de parlar del Desembarcament de Normandia, del Dia D, de la Batalla de Normandia i de la Segona Guerra Mundial. I aquest moment ha arribat avui. Acabats d’arribar a Sainte-Mère-Église, dinem i ens fiquem de cap al seu Airbone Museum.

Entrada del museu

Breu explicació: la nit del 5 al 6 de juny de 1944 els aliats obrien un nou europeu front contra els nazis. Primera fase: divisions aerotransportades «aterraven» al darrera de les platges del desembarcament per garantir que els alemanys no rebessin ajuda de l’interior. Doncs bé, el paper cabdal d’aquests paracaigudistes ho trobareu explicat en aquest museu, en tot els seus detalls ( uniformes, armes, dia a dia, etc.).

Avió dels paracaigudistes

El dia a dia dels soldats

Dues dades que ens sobtarem: la primera, les baixes que patirem van ser del 50%, poca broma; la segona, l’increïble joventut de les tropes... avui en dia estarien fent un Erasmus. Visita recomanable. L’autocaravana l’hem deixada en el pàrquing de pagament situat al costat del museu, un d’ells reservat a les autocaravanes. També hi pernoctarem. Demà continuem amb el Desembarcament.


Estacionament de Sainte-Mère-Église

Bé, si ahir vam conèixer l’epopeia dels paracaigudistes aliats durant les primeres hores del Dia D avui coneixerem com vivien la guerra els alemanys. Per fer això viatgem a la propera...

Onzè dia


Azeville, la bateria alemanya.


Allà els alemanys van construir un complex de búnquers, la Batterie d’Azeville, com a part de la línia defensiva del Mur de l’Atlàntic de Hitler. La visita es fa amb audioguia i permet visitar els búnquers i les seves dependències, la xarxa de galeries subterrànies, els sistemes de filtració de l’aire, els nius de metralladores, etc.

Les bateries

Les galeries subterrànies

Búnkers camuflats

Obús del USS Nevada

Fins i tot van camuflar els búnquers com si fossin cases normandes o murs de pedra amb vegetació. Esforç inútil perquè la matinada del dia D el cuirassat USS Nevada, supervivent de Pearl Harbour, el tenia en la seva llista d’objectius atès que aquesta bateria podia escombrar la platja de desembarcament d’Utah Beach, calia neutralitzar-la. I efectivament, avui en dia encara podràs veure els efectes dels canons navals sobre la bateria, com el projectil 350 mm que hi va impactar, va foradar parets, recargolar ferros i armes, deixant-hi un rastre d’una quinzena de morts.

La Batterie d’Azeville té un pàrquing per als visitants (amb zona de pícnic) on hem pogut estacionar la nostra autocaravana. I ara marxem a Utah Beach, la platja normanda que va rebre les primeres onades de soldats aquell 6 de juny de 1944.

Utah Beach, on tot va començar.


I la millor manera de fer-ho pot ser visitant el seu Musée du Débarquement, situat justament sobre el cordó dunar que van haver de conquerir els soldats aquella matinada.

Utah Beach

Al llarg de diverses sales, projeccions i multitud de material original ( inclòs un bombarder B-26, un blindat amfibi, etc ) et faràs una idea del que va suposar aquell dia de juny, primer dia de la Batalla de Normandia. Visita recomanada, de 2-3h de durada, i amb vistes a la platja...que per cert amb marea baixa sembla interminable, tal com la van haver de recórrer aquells soldats sota les bombes i el foc de metralladores.

Un B-26

Lanxes de desembarcament

Una platja inifinita

Una dada sorprenent: la logística prèvia d’aquest Dia D, del mateix Dia D i de la resta de dies posteriors va ser bestial, d’una abast increïble. Tot va ser al major: les persones implicades, els vehicles, els vaixells, els avions, els materials...tot es compta per milers o milions d'unitats, de tones, de litres, de persones, etc.

Estacionar l’autocaravana no ha estat problema, al nord del museu hi ofereixen un espai reservat per aparcar les autocaravanes i que es queda petit. I com prohibeixen la pernocta marxem a un altre lloc més acollidor, com la vila de Saint Fromond, amb una bonica àrea d’autocaravanes a peu de canal, al NE de la població i a tocar de la ctra. D8.

Àrea de Saint Fromond

 

Dotzè dia


Avui passarem del tema bèl·lic. El dedicarem a Bayeux, vila normanda de socarrell. I la primera parada la farem en el...

Catedral de Bayeux

Musée de la Tapisserie de Bayeux, el còmic més antic ( i llarg) conegut.


Una prèvia: al seu dia ( en concret un 14 d’octubre de 1066) un duc normand, Guillem el Bastard, va guanyar una batalla a Anglaterra. Com a conseqüència d’això va aconseguir dues coses. La primera, que ja no seria conegut com el bastard. I la segona, que es va fer rei dels anglesos amb el nom de duc rei Guillem el Conqueridor.  Doncs bé, aquella epopeia ( vull dir la de ser rei, no la del canvi de malnom) va quedar registrada en un brodat a manera de còmic, de més de 60 m de llarg i 0,50m d’ample, amb un colorit i riquesa de detalls increïble.

Fragment del brodat

Maqueta del museu

Vaixell normand

Durant la visita no només podràs contemplar el brodat o la tapisserie de Bayeux (una audioguia  ajuda a parar atenció en tots els seus detalls), també explica la Normandia d’aquell moment, com feien vaixells, les relacions feudals, la creació dels pobles, les armes utilitzades, etc.

Marxem del museu just a l’hora de dinar...dinar normand, nuterellement; recuperem forces i marxem a conèixer el ... 

Bayeux, vila normanda com cal.


I per certificar-ho només cal passejar una estona pel seu nucli antic. Amb edificis històrics, cases entramades, carrers medievals, hotels (en el sentit residencial francès) i com no, la seva catedral, de pur estil normand. Consell bàsic: passeu per l’oficina de turisme i deixeu-vos aconsellar.

Cases entramades

Racó florit

Barris residencials

Per visitar Bayeux hem estacionat al Boulevard Sadi Carnot, molt a prop del nucli històric, a tocar del Parc d’Ornano. I acabada la visita marxem al lloc de pernocta, a l’àrea d’autocaravanes de Grandcamp–Maisy. Sopar i passeig per la platja fins que la pluja ens deixa.

Àrea d'autocaravanes de Grandcamp–Maisy

Demà tornarem a la Segona Guerra Mundial.

I deixo aquí aquesta segona part del viatge; ben aviat trobaràs la tercera i darrera part del nostre viatge a Normandia amb autocaravana.

Racó de Grandcamp–Maisy


Altres entrades relacionades:

  • La primera part d'aquest viatge a Normandia.   
  • En la pàgina de Viatges tal vegada trobis algun suggeriment per visitar camí de Normandia.
  • I en la de Recursos aplego informació que pot ajudar-te en els teus viatges i escapades.

Marce Cardoso
ambautocaravana@gmail.com

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Si vols afegir algun comentari no ho dubtis i digues la teva.