dissabte, 10 de novembre de 2018

Viatge a Normandia amb autocaravana

Platja de Carolles
Agost de 2018

 1. Introducció

Crec que va ser a començaments d’any quan vam decidir que Normandia seria, definitivament, el destí de les nostres vacances d’estiu. Era un territori que no coneixíem i les primeres consultes fetes ens parlàvem de natura, història, platges i temperatures suaus ... estava clar: l’estiu del 2018 seria normand.

Aquest és el relat del nostre viatge amb autocaravana, de dues setmanes i mitja, al mes d’agost. Quan he acabat les meves notes he vist que potser era molt llarg, massa per una lectura digital, per pantalla, així que el dividiré en tres parts, i així suposo que la seva digestió serà més lleugera. Com sempre miraré d’escriure poc, posaré alguna foto i no oblidaré afegir-hi algun enllaç, més útil que el que jo et pugui explicar.

La badia del Mont Saint Michel


Normandia, quatre idees bàsiques


Normanda bucòlica

Bé, segur que són coses que possiblement ja saps o sospites, però vaja, crec que val la pena esmentar-les. Primer, sobre l’horari. Nosaltres sempre procurem adaptar-nos a l’horari local del país visitat, així evitaràs trobar llocs tancats o trobar activitats turístiques caducades (concerts o visites guiades que ja han començat, etc.).

Això també serveix per a les àrees d’autocaravanes. Ja sabem que a França, i també a Normandia, n’hi ha un fotimer i sempre en trobaràs una molt a prop; el que no has d’oblidar és que possiblement més enllà de les 18h-19h de la tarda ja estiguin plenes.

Àrea d'autocaravanes normanda

I ja que parlem d’autocaravanes, un tema quasi obvi: el preu del dièsel el trobaràs més car que a Catalunya en tots els llocs. Nosaltres hem constatat una diferència màxima de 40 cèntims per litre, en benzineres d’autopistes, és clar.

I un detall logístic interessant: hem vist que molts centres comercials , tipus Carrefour o SuperU, tenen rentadores a l’exterior. Una opció perfecta per fer la bugada mentre fas les compres ordinàries.

Per acabar, en general hem gaudit d'un clima suau, i encara que en algun moment ens ha plogut, no hem trobat el clima plujós del que fan broma els normands ... suposo que ja ens ho trobarem en la propera visita

Les estacions normandes / Normandia vista des del Gougoule Earth / Autocaravana en Normandia Font: www.heula.fr .

I ara sí, comencem el relat del nostre viatge amb autocaravana per Normandia.

 

2. Normandia, el viatge


Normandia portuària

Com veuràs en el mapa de sota , el  nostre viatge s’ha centrat en la meitat occidental del que podríem anomenar l’antic ducat de Normandia. Descartàrem  la part oriental  perquè vam preferir fer un viatge tranquil i descansat, de pocs quilòmetres.



I perquè no dir-ho, la part oriental de Normandia ens la miraven amb certa aprehensió: en algun lloc havíem llegit que la seva proximitat a Paris la convertien en la destinació estival de molta gent de la seva zona metropolitana, és a dir, molta gent en poc espai...no calia.

Primer dia


Abandonem una Catalunya sota plena onada de calor canicular (és a dir 35ºC i pujant) amb l’esperança d’arribar el més aviat possible a la frescor. Cosa que aconseguim dues hores més tard, i a la cota 1915 m d’altitud al bell mig del Pirineu ceretà, al Coll de Pimorent.

Pitmorens, 1915 m.

Per sobre dels núvols

Pernocta més que fresqueta en el pàrquing del coll, per sobre dels núvols mentre la boira ens envolta. Lloc tranquil i pla, amb superfície de graveta i alguna autocaravana més en les rodalies. Demà més.

Pernocta en Pitmorens

Segon dia


Bé, avui més ... calor. Una vegada abandonats el Pirineu l’interior de França ens obsequia amb la mateixa calor que hem deixat a Catalunya. I així, ben torrats i atxitxarrats ( que diria la meva sogra) arribem sobre el migdia a

Oradeur-sur-Glane, la massacre.

, petit poble que va passar a la història per la massacre que van cometre els nazis un 10 de juny de 1944.Aquell dia els invasors van decidir donar un exemple a la població civil francesa, a l’estil d’allò que aplicaven als pobles del front oriental: violència injustificada i indiscriminada amb la finalitat de crear el terror i la submissió.

Placa informativa

En aquest cas més de 600 víctimes civils, entre homes, dones i nens. Els primers, afusellats i cremats per grups en diverses cases i tallers del poble; les segones i tercers  - uns 400 tancats a l’església - cremats. Aquesta barbàrie encara es respira avui a Orador, en part perquè el poble s’ha mantingut tal com el van deixar les tropes alemanyes.

Casa devastada

Carrer principal

Visita al poble

La visita comença pel Centre de la Memoire i s’acaba passejant pel poble devastat, el cementeri i el memorial. De visita recomanable. Per visitar Orador hem deixat l’autocaravana en el pàrquing que tenen destinat a les autocaravanes, al costat de l’oficina de turisme ( ctra D3A1 amb rue de la Glâne) a uns 300 m del centre d’acollida.

Reprenem la ruta, sempre cap el nord. Propera parada: Montbazon. En concret  pernoctarem en la seva àrea d’autocaravanes situada a la seva sortida en direcció Tours ( Allée de la Robinetterie cantonada amb Reu du Mail), i senyalitzada amb cartells. Les temperatures baixen.

Àrea d'autocaravanes de Montbazon

Tercer dia


Nit força fresqueta, de conya. I reprenem ruta. Avui si que trepitgem Normandie, en concret:

Carrouges, del parc al castell.

on visitem el centre d’informació del Parc Naturel Régional Normandie-Maine , conèixer la seva riquesa i fer alguna excursió. D’allò primer, fantàstic; d’allò segon no pot ser perquè curiosament del centre no parteix cap camí o ruta senderista.

Entrada al centre

Racó del centre

Bé, recollim informació turística i decidim passejar fins el veí Château de Carrouges, uau! Impressionat i rotund castell residencial, envoltat per un fossar d’aigua per passejar en barca. Tot molt sobri i quasi diria auster per fora, per dins segur que no tant.

Castell amb el fossar d'aigua

Cantonada del castell

Accès al recinte del castell

Per visitar el centre d’informació del parc i el castell hem tingut aparcada l’autocaravana en el pàrquing de visitants del parc. Retornats a l’autocaravana reprenem ruta fins...

Domfront, ciutat medieval.


Petit poble enlairat sobre una cresta d’arenisca que permet dominar tota la plana circumdant. I encara que faci una calor bestial (sobre 34ºC) val la pena lvisitar-la, passejar pels seus carrers amb cases entramades, petits patis, places pintoresques i contemplar les restes de l’antic castell del ducs de Normandia. Ah! i la seva església, edifici peculiar, d’estil bizantí i construït en formigó armat.

Carrer normand

Palau de justícia

Castell dels ducs de normandia

Església formigonada

A Domfront trobaràs un àrea d’autocaravanes a l’entrada del càmping municipal ( Rue du Champ Passais), que funciona amb fitxes que compres en l’oficina del càmping. I per visitar la ciutat hem estacionat a la Place du Champ de Foire.  Important: alguna autoritat ha senyalitzat pel mig del nucli antic un pàrquing per autocaravanes darrera la casa de la vila; uff! jo el descartaria per inaccessible si vas amb algun vehicle que no sigui una camper mitjana o petita.

Estacionament a Domfront

Vista la calor que fa descartem fer nit a Domfront i continuem ruta fins Avranches, fins a la seva àrea d’autocaravanes situada en el Boulevard Leon Jozeau Marigné.

Àrea d'autocaravanes d'Avranches

Quart dia


Ens llevem amb boira...increïble, amb la calor d’aquests darrers dies sembla mentida que encara quedi humitat per fer boira, tret que la proximitat de la badia del badia Saint Michel no comenci a fer-se notar. Però bé, no avancem esdeveniments,

Avranches,  la murallada.

Avui ben d’hora, amb la fresqueta, ens endinsem en Avranches, bàsicament per visitar el seu perímetre murallat d’època normanda, pujar al seu domjon  i algun racó més com la imponent església de N.D. des Champs o el racó de pau del Jardin de Plantes, amb magnífiques vistes sobre la plana.

Castell d'Avranches

Teulades d'Avranches

Façana de ND des Champs

Tornem a l’autocaravana i reprenem ruta. Abandonem Avranches perquè la idea és recórrer la badia del Mont Saint Michel , i per això la primera parada la farem al


Ecomusée de la Baie du Mont Saint Michel.

una manera molt didàctica per conèixer l’origen d’aquesta badia, la seva riquesa natural, geològica i biològica,  i la manera com els humans ens hi hem adaptat. I amb dos bonus. Bonus 1: poc abans de l’ecomuseu , a la Pointe du Grouin du Sud, o balcó impressionant sobre la planúria inundable de la badia. Bonus 2: aquests dies es celebra la 9a edició del Festival Jazz en Baie i a l’Ecomusée, aquest matí, toca concert. Meravellosa manera d’acabar la visita a ritme de dixieland.

La badia sense aigua

Sala de l'ecomuseu

Instal.lació de l'ecomuseu

Jazz a la badia

Abandonem l'ecomuseu pensant en el proper destí...avui  no passarem calor, està clar, perquè passarem la tarda a...

Carolles Plage, pànxing a peu de badia.

Just a l’hora, normanda, de dinar entrem en l’àrea de Carolles Plage,situada quasi a peu platja. Demà farem alguna excursió però ara ens espera una tarda de pànxing i tranquil·litat mentre contemplem l’espectacle de les marees...sempre sorprenent per a uns mediterranis com nosaltres. Acabem la jornada a peu de platja. Gaudim de la posta de sol, i de fons escoltem jazz...què més es pot desitjar?. Final de jornada fantàstic!

Tarda de platja

Panoràmica de Carolles

Magnífic final de jornada

Per visitar Carolles Plage hem estacionat l’autocaravana a la seva àrea d’autocaravanes situada al Chemin des Pecheurs, a no més de 150 m de la platja. Ens espera una nit molt tranquil·la a ritme de jazz, que el festival també ha arribat a aquí.

Àrea d'autocaravanes de Carolles Plage


Cinquè dia


GR-223, o camí de ronda cap al sud.

Avui abandonarem la tovallola per fer una petita excursió pel camí de ronda que partint de la mateixa platja de Carolles mena fins la Cabane Vauban. Curta excursió senyalitzada, d’anada i tornada, per un camí molt transitable i fàcil, i senyalitzada.


Fita de la passejada

La platja de Carolles

La badia des del penya-segat

Gaudint de les vistes

Al final l’excursió ha durant una hora llarga més que res perquè ens aturaven a cada moment per gaudir del paisatge, de les magnífiques vistes des dels penya-segats, de la cala o Port du Lude  ( no oblideu dur el banyador) i al final la Cabane Vauban, petit refugi de pedra granítica amb impressionants vistes a la badia del Mont Saint Michel, des de Granville al nord fins a la costa bretona, a l’est.


I ara sí, tornem a la tovallola, que ens espera una tarda de pànxing. Demà més.

Platja amb p de pànxing

Carolles en hora baixa

Sisè dia


Abbaye de la Lucerne, l’abadia renascuda.

Avui marxem de Carolles per anar a l’extrem nord de la badia del Mont Saint Michel, però abans farem parada en l’ Abbaye de la Lucerne, una abadia normanda del s. XII molt famosa per la restauració que la va tornar a la vida a mitjans del s.XX, després d’una decadència llarga des de l’època de la revolució. Visita amena de la seva nau restaurada, el seu refectori restaurat, el seu columbari restaurat...l’únic que resta per restaurar és el claustre i malgrat tanta restauració el lloc és molt maco.

El claustre

Racó bucòlic de l'abadia

Centre de recepció

Columbari per dins

Una hora i mitja més tard abandonem l’abadia i marxem al següent destí:

Granville, vila marinera i corsària.


.... perquè d’aquí vam sortir grans mariners francesos que, segons l’època històrica,  era sinònim de dir grans corsaris per a la seva glòria personal i la del rei de França, i per a desgràcia dels galions castellans, anglesos o holandesos. Bé, nosaltres dedicarem la tarda a resseguir el perímetre murallat de la Haute Ville o vila alta de Granville; a gaudir de les vistes sobre el seu port i les seves platges; i com hem tingut l’oportunitat de pujar al campanar de Notre Dame, hem gaudit de panoràmiques fins més enllà i fins més ençà. També ens quedem amb la ubicació d’una platja rocosa, on acabarem la tarda.

Port de Granville

Església de N.D:

Teulades de Granville

Platja de Granville

La visita de Granville l’hem feta amb l’autocaravana estacionada a la seva àrea d’autocaravanes, situada a l’extrem occidental de la península, entre la Haute Ville i el far. A la nit, nova posta de sol, magnífica, sobre l’arxipèlag de les illes Chausey.

Àrea d'autocaravanes de Granville

Final del dia a Granville


I aquí la primera part del nostre viatge normand, ben aviat la segona part.

Altres entrades relacionades:
  • En la pàgina de Viatges tal vegada trobis algun suggeriment per visitar camí de Normandia.
  • I en la de Recursos aplego informació que pot ajudar-te en els teus viatges i escapades.

Marce Cardoso
ambautocaravana@gmail.com

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Si vols afegir algun comentari no ho dubtis i digues la teva.