Viatge amb autocaravana pel nord d’Alemanya (part 2/2)

Agost de 2017

Dedicat a la Sílvia C.

1. Introducció

Bé. si recordaràs fa un temps (massa, segons la Montse, la meva dona) començava a explicar el nostre viatge per Alemanya amb autocaravana de l’estiu passat. Em va semblar tan gros el relat que explicar-ho, tot d’una tacada, seria indigerible.

Així que la final l’he acabat dividint en una primera part , travessant Alemanya pel mig, de punta a punta, o de llevant a ponent; després, vist el que vam fer a Berlín vaig creure que bé es mereixia un relat específic de la nostra curta visita berlinesa; i finalment, aquesta tercera part on explicaré el nostre periple pel nord d’Alemanya amb autocaravana, de llevant a ponent.

Com acostumo a fer faré una breu descripció dels llocs visitats, posaré alguna foto que segur  ajudarà a empassar la meva avorrida prosa , i sortosament, anotaré algun enllaç per si interessa ampliar la informació del destí visitat. I al final de cada etapa, una breu descripció del lloc on hem estacionat, pernoctat o simplement , hem canviat les aigües de la nostra autocaravana.

2. Etapes

Cap misteri. Vam sortir de Berlín en direcció nord fins tocar el Bàltic i una vegada allà hem començant el recorregut de llevant a ponent, per la franja més septentrional d'Alemanya.

Etapa 1. Niederfinow, o quan els vaixells agafen l’ascensor.

Marxem de Berlín amb destinació Niederfinow, a tocar de la frontera polonesa. Motiu?: contemplar aquesta meravella de la tècnica, única en el món, que és l’ascensor de vaixells de Niederfinow. Poca broma: un mecano de ferro, politges, soldadures i cargols construït a començaments del s. XX  i que permet als vaixells superar un desnivell de 36 m o , en el sistema mètric urbanita, l’equivalent d’un edifici de 12 plantes. En l’actualitat l’ascensor funciona com el primer dia, i eps! no vam saber veure cap fuita d’aigua o degoteig en aquesta enorme banyera mòbil.









Al costat estan construint una rèplica més grossa. I contrasten ambdós baluernes. Per una banda l’antiga, tota de ferro i reblons, que ben bé podria semblar el germà industrial de la Torre Eiffel; i el nou, de formigó armat, que podria coexistir al costat d’una torre de llançament de coets de la Guyana, Baikonur o Cap Canaveral. Visitat l’ascensor tornem a l’autocaravana i reprenem la ruta.

Per visitar l’ascensor hem estacionat l'autocaravana en el petit poblet situat al cantó del nou ascensor; a la banda de l’antic descobrim un pàrquing per a visitants, autocaravanes incloses.

Etapa 2. Chorin, la fe en maons.

Camí del nord optem per parar a dinar a l’abadia de Chorin o Kloster Chorin. I deu n’hi do la gentada que trobem. Aquesta tarda es fa un concert a l’interior de la nau, cosa que impedeix que puguem accedir-hi, i ens hem de conformar amb una visita exterior i algunes dependències annexes, museitzades, que ajuden a entendre la importància del lloc. Atenció: tot és arquitectura en maó, cosa que ens sorprèn, més acostumats a veure aquesta mena d’edificis de pedra picada.

Chorin: pàrquing de visitants

Tornem a l’autocaravana, estacionada en el pàrquing de visitants de l’abadia, i marxem al lloc de pernocta.

Etapa 3. Templin, on jugava la petita Angela.

Bé, no podem evitar fer nit en aquesta petita població. No només perquè ofereix una àrea d’autocaravanes. De fet es tracta d’un bonic i tranquil poble, emmurellat, de cases entramades, i una amplia plaça dominada pel seu ajuntament barroc, un gran cub de color salmó. I pels amants de la història europea: en Templin va créixer l’Àngela, la senyora Merkel pels habituals de les cimeres europees.

Tornem a l’àrea d’autocaravanes, situada en la Alte Knehdener Strasse. Demà més.

Templin, àrea d'autocaravanes

Etapa 4. Revensbrück, terror en femení.

Ravensbrück és un altre monument a la memòria de la barbàrie nazi. En concret aquí les dones van ser l’objecte de la seva bogeria, si bé tampoc van dubtar en aplicar-la a nens, malalts, adolescents... En l’actualitat l’edifici de la comandància d’aquest infern acull aquest impressionant museu. L’edifici encara manté la distribució original de passadissos, despatxos, escales... si bé ara ja no s’hi gestiona la por, ara es guarda la memòria. A destacar el record d‘algunes dones que van passar per aquí, com la de Neus Català Pallejà. El lloc presenta altres llocs per ser visitats, com el sector on els diversos països dediquen un record als seus ciutadans que hi van passar per aquest infern.

Visita densa, acabes esgotat, més que per la durada pel contingut...avui dinarem tard. Tornem a l’autocaravana, estacionada en el pàrquing de visitants, i reprenem ruta cap el nord, que el Bàltic ens espera. Pernocta en Lütow, i la seva àrea d’autocaravanes situada en el port esportiu ( Kirchstrasse 5, Netzelkow/Insel Usedom ).

Ravensbrück, pàrquing de visitants

Lütow, àrea d'autocaravanes

Etapa 5. Peenemünde, avantsala de la guerra freda.

La tecnologia militar nazi va assolir a Peenemünde una de les seves fites, amb la construcció d’allò que deien bombes volants, la V1 i V2. Més tard la guerra freda ens va ensenyar que es tractaven dels primers míssils que van solcar els cels; i alguns dels seus inventors van acabar col·laborant per dur l’home a l’espai. Però per ara, vull dir als anys 40, Peenemünde era una altra factoria per crear destrucció militar, molt tecnològica, però destrucció al cap i a la fi. El lloc és visitable i ,més enllà dels coets es pot visitar la central elèctrica museitzada i ocupada per diverses exposicions.

Tornem a l’autocaravana, que hem estacionat en el pàrquing de visitants, i marxem a la propera etapa.

Etapa 6.  Greifswald, ciutat ...sueca.

A mitja tarda arribem a aquesta ciutat, estacionem l’autocaravana i ens endinsem en el nucli antic sense cap més pretensió que passejar, gaudir de la fresca i deixar-nos impressionat per les seves places, carrers i edificis emblemàtics. I finalment sopar en una de les terrasses que hi trobem. La dada: per una d’aquelles guerres que sovintejaven per Europa aquesta ciutat va passar a mans sueques durant 200 anys.

Per visitar Greifswald hem deixat l’autocaravana en l’àrea d’autocaravanes, de pagament, de la Marienstrasse 10-12. De fet és un recinte tancat on trabereu tots els serveis habituals (aigua i llum) així com dutxes i lavabos. 

Greifswald, àrea d'autocaravanes

Etapa 7. Bad Doberan.

Bé, avui aturarem l’autocaravana en plena costa turística alemanya...però no patiu, res a veure amb les nostres. Per aquí predominen les grans avingudes, molt arbrades, tranquil·les...però populoses al cap i a la fi. I el destí: visitarem Bad Doberan, però en tren de vapor: aquell que surt de la platja, a Heiligendamm, i entra en Bad Doberan. I dic entra perquè el tren es mou per l’interior de la ciutat com si es tractés de qualsevol vehicle: pels carrers, a peu de les cases, fregant les terrasses dels bars, les botigues...força curiós i divertit.

Per prendre el tren hem estacionat l’autocaravana en un pàrquing (zona blava) proper a l'estació de Heiligendamm, sota l’avís de la vigilant que no ens quedessin, suposo que no vol que hi pernoctem. No patiu, senyora: fem l’excursió ferroviària, ràpid dinar i marxem cap a la platja...però no aquí.

Etapa 8.  Insel Poel, la península bàltica.

Perquè ens espera el mar Bàltic de la petita península d’Insel Poel. En concret farem etapa en Timmendorf, petit poble mariner, amb cases blanques i sostre de canyís, i bonic far al port. Tarda de platja ennuvolada i sopar de peix autòcton, amb una bona cervesa. I demà cicloturisme ... o no. Perquè ens despertem amb un dia ben radiant i decidint practicar el pànxing, a peu de Bàltic. Per cert observem que en aquesta platja tenen uns expenedors de tiquets, a l’estil del parquímetres de les zones blaves, per poder banyar-te.

La nostra estada en Timmendorf l’hem feta en una mena de pàrquing-càmping per a autocaravanes, amb serveis habituals (àrea i connexió elèctrica) i un bloc de dutxes, situat a l’entrada del barri marítim de Timmendorf, a la dreta de la ctra. L121.  Acabats de dinar, reprenem ruta cap a ponent.

Timmendorf, pàrquing-càmping d'autocaravanes

Propera parada...

Etapa 9.  Lauenburg, a la vora de l’Elba.

A mitja tarda arribem a Lauenburg, una tranquil·la població situada en la riba del cabalós Elba plena de cases entramades amb història; i quan dic amb història no és un dir. Algunes d’elles, com informen el panells turístic estan tal qual com es van construir al segle XVI; fins i tot ocupades per la mateixa família o negoci des de la seva construcció. I tranquil·la, molt tranquil·la.

Acabada la visita de Lauenburg tornem a l’autocaravana que hem deixat estacionada en l’àrea d’autocaravanes de la Marina, o zona del port esportiu, en la Hafenstrasse, 14 . Sopem al bar/restaurant del port, a la fresca, amb el port i l’autocaravana a la vista. Demà, fareme la darrera etapa del nostre viatge per Alemanya amb autocaravana.

Lauenburg, àrea d'autocaravanes

Etapa 10.  Bremerhaven, el zoo.

El nostre viatge arriba a la seva fi. Camí de ponent decidim aturar-nos en Bremerhaven per visitar el Zoo am Meer de Bremerhaven. Petita instal·lació zoològica on coneixerem la fauna d’aquestes contrades o molt properes. Per dedicar mig matí, sobre tot si aneu amb canalla. Nosaltres amb un parell d’hores en tenim prou.

Tornem a l’autocaravana, estacionada al pàrquing del zoo, i ara sí, donem per acabades les nostres vacances d’estiu per Alemanya i comencem el camí de tornada a Catalunya.

Bremerhaven, pàrquing de visitants

I abans de plegar et recordo que aquest relat correspon a la continuació del nostre viatge d’estiu per Alemanya. Si vols conèixer la primera part, el recorregut pel centre del país, de ponent a llevant, el trobaràs en Alemanya, de punta a punta amb autocaravana (part 1/2) , sense oblidar la curta visita que vam fer a Berlín. També pot interessar-te com aconseguir l'enganxina ambiental per a la teva autocaravana. 


Marce Cardoso
ambautocaravana@gmail.com