dilluns, 9 d’abril del 2018

Alemanya, de punta a punta amb autocaravana (part 1/2)

Dresden de nit
Juliol-agost de 2017

 

1.Introducció


Feia més d’una dècada que no dedicàvem un viatge d’estiu a Alemanya; va ser quan vam fer un recorregut per la seva part meridional ( Selva Negra i Alps Bavaresos). Així que aquest any, que disposaríem de tres setmanes, ho teníem tot de cara per recuperar aquest destí.


Destí enorme, perquè Alemanya és gegantina. Una dada:  de nord a sud fa més de tres vegades Catalunya, igual que d’oest a est. Amb aquestes dimensions, i amb el sud ja visitat, vam optar per una solució ben simple: travessaríem el país pel mig, d’oest a est; i una vegada arribats quasi a la frontera polonesa, girar cap el nord i tornar cap a ponent  per la seva part septentrional.


Acabat el viatge i amb les meves notes a la mà em vaig adonar que si el país era enorme, el relat del nostre viatge amb autocaravana podria ser igual de gros, és a dir, un totxo de difícil digestió, així que el dividiré en parts: aquesta primera, que tens al davant, que explica el nostre viatge amb autocaravana pel centre d’Alemanya, d’oest a est, amb Dresden com a destí final; i a continuació et parlaré de la nostra ruta per l’Alemanya septentrional, amb parada en Berlín, naturalment.

2. El viatge


Etapes del viatge a Alemanya
Font cartogràfica: www.ezilon.com

Etapa 1: Camí d’Alemanya

Bé, cap misteri: autopista amunt camí del cor d’Europa. Autopista i més autopista, amb pernocta a l’A6, al nord de Lyon. Reprenem ruta i no és fins la tarda que arriben al primer destí alemany, Aachen.

Pernocta en autopista, camí d'Alemanya.
Pernocta a l'A6, al nord de Lyon

Per visitar Aachen estacionarem l’autocaravana, i pernoctarem, en un mena de microcàmping, amb serveis bàsics (dutxes, wc , fleca de pa, connexió elèctrica). Està situat al Branderhofer Weg 11, a 15 minuts a peu del nucli històric.

Aachen, àrea d'autocaravanes.
Aachen, microcàmping amb àrea de serveis

Etapa 2: Aachen, rovell d’Europa (Nordrhein-Westfalen).

Hem volgut començar el nostre viatge alemany amb parada obligada en Aachen, seu de Carlemany, el constructor de l’Europa tal com la coneixem avui dia...i  també el que va posar la llavor de  l’actual Catalunya, allà pel 800.



Per conèixer la seva figura visitem el Centre Charlemagne, instal·lació moderna, en ple centre del nucli històric de la ciutat, on s’explica la relació de l’emperador amb la ciutat, la seva petja fins els dies actual i la ciutat mateixa. Una dada: des d’Aachen Carlemany impulsà la recuperació de la cultura clàssica romana i a banda de recuperar el patrimoni cultural riquíssim va servir per evidenciar que a Europa els pobles ja no parlaven llatí sinó alemany, francès, català...





Situats ja en context, visitem la catedral i sobre tot la capella palatina. Uff!, quin edifici, quina bellesa ... t’has de situar a la pell dels europeus del s.VIII-IX, uns pagesos amb una vida molt dura, quasi de supervivència, i de cop i volta entrar en aquest edifici...segur que un xoc brutal. Cal visitar-la. Acabem el matí passejant pels carrers antics d’Aachen, dinem en una cerveseria i tornem a l’autocaravana.






I reprenem la ruta cap al proper destí :Monschau. Però no. Una senyalització caòtica per obres, amb desviaments interminables i incomprensibles ens impossibilita l'accés a aquest vell poble... a no ser que et passis per l'arc de triomf la senyalització,  com feia algun autòcton. Nosaltres no ho fem;  replantegem la ruta i marxem cap a llevant. Propera parada Hattingen , on pernoctarem en un pàrquing de terra, sota arbres, a peu de la Isenbergstrasse, a tocar del cabalós Rurh. Zona tranquil·la.

Pernocta en Hattingen
Hattingen, estacionament i pernocta
 

Etapa 3. Kassel, el romanticisme en versió parc (Hessen).

La nostra ruta ens porta fins a Kassel, en concret al seu Bergpark Wilhelmshöhe. Això és el romanticisme fet matèria: boscos, el palau-museu, ruïnes fictícies, cascades i llacs, grutes... Un matí fantàstic que acabem a la cimera del parc, sota l’impressionant estàtua d’Hèrcules, després de pujar unes interminables escales, però la panoràmica s’ho val i entendràs perquè tot el conjunt ha estat declarat per l’Unesco patrimoni de la humanitat.







Tornem a l’autocaravana que hem deixat a la part baixa del parc, al pàrquing d’autobusos, situat al final de la Wilhelmshöher Allee.

Estacionament en Kassel
Estacionament al pàrquing inferior del Bergpark Wilhelmshöhe

Etapa 4. Hannoversch Münden, vila entramada ( Niedersachsen).

El camí, sempre cap a llevant, ens duu a la molt saxona vila de Hannoversch Münden. Bellíssima vila de cases entramades, amb inscripcions en alemany o llatí ; i impressionant la façana policroma de la casa de la vila. Tarda-vespre ideal per passejar per carrers amb poca gent, terrasses i alguna botiga. La dada curiosa: el nom actual és el de Hann Münden, una abreviatura creada al s.XIX pel sistema postal.





Per visitar Hann. Münden hem deixat l’autocaravana estacionada al pàrquing, de pagament, situat al nord del poble, en Tanzwerder, amb àrea d’autocaravanes, just en la confluència del Werra i el Fulda... on neix el Weser. 

Pàrquing a Hannoversch Münden, amb àrea d'autocaravanes.
Estacionament i pernocta a Hann-Münden, amb àrea d'autocaravanes

Etapa 5. Per la vall del Weser fins Bad Karlshafen (Hessen).

Perquè avui resseguirem el riu Weser, i la seva vall, fins Bad Karlshafen, ciutat balneària. Segur que has conegut esglésies barroques, ajuntaments barrocs, palaus barrocs.... doncs bé, Bad Karlshafen és una població barroca.  Es tracta d’una ciutat nova de trinca construïda a finals del segle s. XVIII i destinada a acollir els protestants francesos que fugien d’una França ultracatòlica. És un poble endreçat, d’edificis blancs, carrers i canals traçats amb regla, tot pensat per acollir els refugiats i afavorir el seu progrés econòmic.




A recordar: a l’entrada de Bad Karlshafen trobaràs un pàrquing per autocaravanes, a peu de Wesser.

Bad Karlshafen, sona reservada per a l'estacionament d'autocaravanes
Bad Karlshafen: estacionament al pàrquing d'autocaravanes

Etapa 6. Eisenach, llar del mestre (Thüringen).

Reprenem el nostre camí en direcció a Eisenach. I la trobem en plena festa local, una plaça plena de casetes i barraques,  i molta gent, que per la seva indumentària motxillera intuïm que l’activitat estrella ha estat una caminada popular.  També trobem moltes cases maques i importants en la història alemanya. Una mostra: la casa on Martin Luther va escriure la bíblia en alemany.




I a escassos 200 m., una altra mostra: la casa de  Johann Sebastian Bach , i allà que entrem. Emociona caminar, com va fer el mestre, per les mateixes estances, corredors o el mateix jardí.




 A Eisenach hem estacionat en un ampli pàrquing, de terra, situat a la Karl-Marx-strasse, a 200 m nucli històric. I per pernoctar ens hem desplaçat a les afores, on un concessionari ofereix places, àrea d’autocaravanes i servei de dutxes, en la Ringstrasse, núm.27.

Eisenach, estacionament a la ciutat
Estacionament al pàrquing urbà d'Eisenach

Eisenach: zona de pernocta, amb àrea d'autocaravanes.
Afores d'Eisenach: àrea d'autocaravanes

Etapa 7. Buchenwald, primera parada de l’infern (Thüringen).

Avui visitem l’horror: el camp de concentració nazi de Buchenwald. Lloc per conèixer la barbàrie de prop i no oblidar-la perquè no torni a repetir-se. Són quatre hores de visita estranya, en les que esgoto adjectius i renecs, però de visita obligada, com la que haurien de fer  els negacionistes o aquells polítics que denominen nazis als catalans perquè volem votar. Aquí van unes fotos:







Buchenwald disposa d’un ampli pàrquing on estacionar l’autocaravana no és problema.

Etapa 8.  Naumburg, bellesa des de la teulada a la llamborda (Sachsen-Anhalt).

La nostra ruta cap a llevant ens duu a la bonica vila de Naumburg, i és una llàstima perquè arribem just quan acaba de tancar la seva imponent catedral o Dom St.Peter und Paul; no obstant la bellesa de Naumburg no només rau en això, les seves places i carrers ben mereixen una bona (i solitària) passejada. Trobem tot molt maco, des dels seus carrers enllambordats a les taulades de les cases, plenes de finestres.






Per visitar Naumburg hem estacionat , i pernoctat, a l’ombra dels plataners de l’enorme pàrquing de la Luisenstrasse , amb àrea d’autocaravanes.

Naumburg, estacionament i pernocta a la seva àrea d'autocaravanes
Naumburg: pàrquing per a autocaravanes, amb àrea de serveis


Etapa 9. Leipzig, una passejada pel clavegueram d’un estat policial (Sachsen).

L’antiga RDA va basar gran part de la seva pervivència en la implantació d’un sistema policial ben engreixat de vigilància i repressió on confluïen la violació sistemàtica dels drets humans bàsics, la lluita bruta contra els adversaris polítics, l’anul·lació dels principis bàsics democràtics... us sona, oi?.

Doncs bé,  una manera de veure aquest sistema des del seus budells és visitar la Runde Ecke (cantonada rodona), malnom de la seu de l’Stasi o policia política en Leipzig, en un estat de conservació similar al que tenia quan va caure el mur de Berlín i els va desmantellar la RDA.  Uff! prepareu-vos per viatjar en el temps: els despatxos, les tècniques repressives, l’extorsió als alemanys  de qualsevol edat o condició... fins i tot l’olor de resclosit de tot l’edifici és d’allò més adient. Una visita molt recomanable i per què no dir-ho, força familiar pels catalans que vivim sota el 155.







Per visitar la Runde Ecke hem estacionat l'autocaravana al carrer veí de Lessingstrasse, amb zona blava de pagament.

Leipzing, estacionament urbà en zona blava
Estacionament urbà a Leipzig

Etapa 10. Dresden, la joia de llevant (Sachsen).

I tot just a la tarda arribem a la cirereta del nostre pastís autocaravanista: Dresden. Gran capital cultural europea, renascuda amb molt d’esforç d’una mort quasi-total produïda pels bombardejos aliats durant la  II-GM.  I és per això que li dedicarem tot el temps necessari.


I es fa difícil descriure la bellesa de tots els seus atractius, monumentals o minúsculs. Jo els enumeraré i afegiré alguna foto; i si t’interessa aprofundir en algun en concret, no dubtis en visitar la seva pàgina turística.

  • La Frauenkirche, catedral imponent per dins i per fora.




  • El Zwinger o la cultura feta arquitectura, pintura, porcellana, ciència...




  • Passejades per la riba de l’Elba i gaudir del skyline de Dresden...amb una cervesa a la mà, per suposat.



  • Stadtmuseum, la història de Dresden en una visita.




  • Racons únics, on et venen ganes de vestir-te a l’estil del s.XVIII , amb perruca inclosa.





La visita de Dresden l’hem feta amb l’autocaravana estacionada a l’ombra dels plataners del pàrquing  per autocaravanes situat en la Wiessentorstrasse, amb àrea de serveis, i amb l’Elba entre nosaltres i el nucli monumental de Dresden.

Estacionament en Dresden, amb ombra i àrea d'autocaravanes.
Pàrquing per a autocaravanes a Dresden, amb àrea de serveis.


Bé, el nostre periple cap al llevant alemany l’acabem aquí a Dresden. Han estat 8 dies de periple autocaravanista i poc menys de 1000 km  però aquí no acaba tot. Encara ens queden més etapes en aquest gran país, perquè ara que quasi som a la fontera polonesa girarem cap a el nord, ens espera Berlín, i més enllà el Bàltic; però això és una altra història que explicaré ben aviat.

Marce Cardoso
ambautocaravana@gmail.com

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Si vols afegir algun comentari no ho dubtis i digues la teva.