La Noguera amb autocaravana

Desembre de 2018

 

1. Introducció

Feia molt de temps que no trepitjàvem terres lleidatanes i aquest cap de setmana ens oferia una bona oportunitat. I la Noguera un destí perfecte per a una escapada amb autocaravana: una comarca a cavall entre la plana d’Urgell i el magnífic Pirineu lleidatà.

I dic magnific del llatí magnus, gran. Només cal mirar un mapa i podràs observar com aquí, en aquestes terres, el Pirineu sembla que es desborda, que se surt de mare, i que inunda la conca de l'Ebre, com un tsunami de pedra.

Bé, aquest és el relat d’una escapada de tardor-hivern per la Noguera, miraré de ser prou breu com per no avorrir i , mitjançat algun link proposaré un lloc on ampliar la informació, i tot amanit amb alguna foto per fer més entretingut el relat.

2. Les etapes

Bé com veuràs en aquesta escapada hem estat saltant entre la muntanya i la plana, gaudint dels atractius naturals, culturals i històrics que ofereix aquesta comarca. Aquí va un petit plànol resum.

Serra de Montsec, balcó de l’univers

Abans us parlava d’aquest tsunami petri. Doncs bé, una de les primeres onades d’aquest tsunami el trobem en la Serra de Montsec, que no el podem apreciar amb tota el seu esplendor. Arribem quan comença a fer-se fosc i amb una espesa boira, de fet trobem una Vall d’Àger que sembla un plat ple de llet blanca, de la boira que hi trobem.

Sort que aquesta nit aixecarem la mirada per sobre de la boira i de la serra: aquest vespre tenim visita guiada al Parc Astronòmic del Montsec, PAM. Uau! Si t’agrada mínimament el tema astronòmic, la contemplació del firmament, les estrelles i altres temes celestials, aquest és el lloc.

Visita d’1h30 de durada, entretinguda, amena i didàctica, amb projeccions de vídeos, imatges del cel nocturn i observacions a ull nu. Un petit recull d’allò observat: un cometa en aproximació a la Terra (en unes setmanes ens passarà ben a prop), una supernova, la galàxia Andròmeda, planetes, algunes constel·lacions d’aquesta època de l’any...

Acabada la visita, tornem a l’autocaravana i marxem al lloc de pernocta: el Port d’Àger, a peu de la C-12, on hi trobem 2 o 3 càmpers pernoctant. Per sobre nostre, un cel estrellat fantàstic.

Eps! estava acabant aquest relat i es va difondre la notícia d'un bòlid que havia solcat el cel del Montsec i les càmares del PAM el van enregistrar:

Font: www.ccma.cat

I aquí podràs veure el vídeo.

Una carretera mil·lenària,  molt abans de la C-12

Hem pernoctat al Port d’Àger perquè des d’aquí podrem visitar la Via Romana d’Àger... si la boira ens ho permet. Perquè ens llevem envoltats per una espesa boira. Esperem una estona per veure si escampa i veient-hi que no és el cas a les 10h30 comencem l’excursió a la recerca de la Via Romana.
Cosa fàcil perquè des del mateix pàrquing hi mena el camí cap a la via i el poble d’Àger. Després de caminar de baixada uns 30 min trobem la Via Romana en tot els seu esplendor...déu n’hi do aquests romans!

Els romans van aprofitar la pedra local, una calcària estratificada en estretes lloses de pedra, i pavimentaren la calçada disposant les lloses de cantell per garantir la tracció de bèsties i carros ( eps! el pendent de la via és important). I si us fixeu una mica, encara es veu, cada pocs metres, una mena de canaletes transversals i obliqües per desguassar l’aigua de pluja i que no malmetés la calçada...no és estrany que hagi durat més de 2.000 anys, aquesta via.

Després de resseguir un bon tram d’aquesta carretera mil·lenària reprenem el camí de tornada, que volem dinar al Port d’Àger.

Terra de serres i panoràmiques

Després de dinar i amb una boira amb ganes de marxar reprenem ruta cap a llevant per la C-12 i C-13. Perquè si aquest matí hem vist com els romans feien carreteres duradores ara gaudirem d’unes de les carreteres que més m’agraden d’aquest país.

Circulant per la C-12 i C-13 trobem a cada revolt un seguit de panoràmiques i vistes, que van del blanc dels núvols, que els tenim a tocar; passen pel marró dels cingles calcàries i acaben amb al gris argentat dels embassaments. I tot amanit per indrets que ben mereixen una aturada, com la Baronia de Sant Oïsme, amb el seu romànic simple i no menys formós. Callo, i millor poso unes fotos.

El congost de Mu, pel camí on no hi cap

Abans de deixar el Pirine, i ja sense boira, visitarem el Congost de Mu, estreta gorja creada per la força del Segre obrint-se pas per la roca, on la mà de l’home, estranyament, ha intervingut a favor per gaudir de l’entorn.

L’al·licient de la visita rau, a banda de la bellesa del paisatge engorjat, en el fet que un tram de la ruta es fa per unes passarel·les ancorades a la roca i un pont penjant... i amb l’afegitó de la llum ataronjada del final de la tarda. Nosaltres arribem fins al pont penjant i tornem cap a l’autocaravana, que es fa tard i fosc.

Per visitar el congost hem estacionat l’autocaravana a peu de C-13, una vegada passat el pont sobre el Segre, a l’inici de la carretera que mena a la central hidroelèctrica de Camarasa. Anotar que altres visitants s’endinsen amb el cotxe fins la central, perquè la carretera està en bon estat i és prou ampla.

T’ho dic per si et vols estalviar 30 min de caminada planera i fàcil, al costat d’un cabalós Segre, amb panells informatius sobre la construcció de la presa;  i tot amb l’acompanyament, quasi claustrofòbic, dels cingles verticals. Bonus: la visita que hem fet, fins el pont penjat, és una versió curta de l’excursió sencera del congost de Mu.

Bé, retornats a l’autocaravana marxem al lloc de pernocta: Artesa de Segre, vila acollidora amb A d’autocaravana, ja en la plana noguerenca. Hi arribem quan ja s’ha fet fosc. Som els primers en ocupar la seva àrea d’autocaravanes (gran esplanada al costat del c. Jesús de Santacreu) i marxem al poble, a fer diverses compres. Demà, més.

Gualter, el monestir esventrat

Ben a prop d’Artesa trobem Gualter, on visitarem el seu Monestir de Santa Maria o millor dit allò que resta de l’explosió que el va desventrar al final de la guerra civil espanyola. I malgrat la destrossa el lloc ben mereix la visita de l’església per les passarel·les que han construït, el que resta del seu claustre així com quatre pinzellades de la seva història; per això et recomano que facis la seva visita guiada.

Per fer la visita hem estacionat l’autocaravana a l’esplanada de terra que trobaràs just abans del monestir. I ara sí, reprenem ruta, en direcció a ponent.

Quin nom per a tal riquesa

Bé, però abans farem etapa a Seró, petit poble a peu de C-14 on trobem l’Espai Transmissor, denominació curiosa, que no dona cap pista d’allò que ofereix al visitant. Resulta que fa uns 10 anys unes obres que es feien a la vora vam descobrir un dolmen sota tres metres de sediments.

El jaciment, que ja de per si és prou important pel contingut; avui en dia es troba en un continent que hi competeix en valor cultural. Vull dir que la instal·lació que l’acull, també mereix aturar l’autocaravana i gaudir-la. Difícil d’explicar en aquestes quatre ratlles, el millor és que participis de la visita guiada per copsar la riquesa de la troballa i el museu, el contingut i el continent.

Acabada la visita, tornem a l'autocaravana i marxem a dinar a Balaguer.

Balaguer, de bastió andalusí al segle XX

La tarda d’avui la dedicarem a visitar Balaguer, en aquest cas de la mà d’un guia professional amb qui passejarem pels bells racons de la vila i la història balaguerina. Des de la seva creació com a bastió andalusí en front els bàrbars pirinencs de Guifré el Pilós i la seva colla; fins a l’eixample urbanístic actual; passant per la seva rica història medieval, a l’ombra dels poderosos comtes d’Urgell; el call jueu, la seva plaça porxada del Mercadal (única al país), els carrers porxats, la seva importància en el camí de Sant Jaume, etc... . I amb un punt final immillorable amb les panoràmiques des de dalt de les muralles i del campanar de la seva quasi-catedral. Visita recomanable.

L’etapa de Balaguer l’hem feta amb l’autocaravana estacionada a peu de Segre, al pàrquing de terra que trobareu al seu marge esquerra, i al qual s’accedeix des de el carrer de Pere III, molt a prop de la plaça (o rotonda) Pau Casals. Aquí també hi pernoctarem i posarem punt i final  a la nostra escapada amb autocaravana per la Noguera.

3. I amb l’autocaravana, què?

Ha estat una escapada on estacionar l’autocaravana ha sigut fàcil. Molts dels llocs visitats (el PAM, l’Espai de Transmissió, Gualter) oferien espais amplis per estacionar així que a continuació només us detallaré els llocs utilitzats per pernoctar o fer el canvi d’aigües:

• Port d’Àger: estacionament i pernocta en aquest lloc amb vistes magnífiques sobre la Vall d’Àger i el Montsec si la boira ho permet. Amb àrea de pícnic.
• Artesa de Segre: estacionament i pernocta a la seva àrea d’autocaravanes, molt a prop de la caserna dels bombers, a tocar del carrer de Jesús de Santacreu.
• Balaguer: estacionament i pernocta en el pàrquing situat a peu de Segre, accessible des del carrer de Pere III,  molt a prop de la plaça de Pau Casals.

Port d'Àger: estacionament i pernocta

Artesa de Segre: àrea d'autocaravanes

Balaguer: estacionament i pernocta

Altres entrades relacionades:

• tal vegada et pot interessar una visita primaveral que van fer per terres lleidatanes.
• o trobis una etapa propera interessant en el nostre recull de llocs visitats.

Marce Cardoso
ambautocaravana@gmail.com