Viatge amb autocaravana per la costa sud de Bretanya.

Juny de 2017

1.Introducció.

Per un cúmul de coincidències el passat mes de juny disposàvem d'uns deu dies de vacances i la Bretanya apareixia com un destí temptador: a una jornada de distància, que no recorrien amb l'autocaravana des de feia un fotimer d'anys i amb una climatologia envejable per a un nadiu de la calor i la xafogor del nostre litoral mediterrani.

Bé, aquest és el relat del nostre periple bretó i dic periple en el sentit mariner perquè com veureu no ens hem separat gaire de la costa. I així, vora mar, hem conegut aquest país orgullós del seu origen, la seva cultura i la seva llengua: el bretó, llengua cèltica. I en honor a aquesta llengua mil·lenària anotarem els llocs en el seu nom autèntic, sense oblidar la versió franca, a vegades un pèl imaginativa, que desperta el somriure.

Ah! i per fer-ho més digerible el dividiré en dues parts. Aquesta és la primera.

2.Les etapes.

Bàsicament la nostra intenció era resseguir la costa bretona sud, de llevant a ponent, en etapes curtes i amb la platja ben a prop per si feia massa calor. I aquí les teniu, aquestes etapes:

2.1. En ruta cap a Bretanya.

Ruta cap al nord, amb no massa trànsit per ser la nit de Sant Joan. Arribem al Pertús vora la mitjanit, amb la intenció de pernoctar al pàrquing destinat a les autocaravanes (Pàrquing de la zona esportiva, en la rue de Mas Rimbau ). Trobem una parella de bombers apagant les restes de la foguera de Sant Joan, mentre els veïns marxen a la revetlla propera; la canalla excitada però no massa explosiva... millor,hi ha massa bosc pels voltants. Pernocta amb temperatures suaus i al despertar el Canigó, origen de tots els focs de Sant Joan, a ponent, impressionant.

Abandonem el Pertús, Bretanya ens espera a 800 km. Dia de ruta, sense cap cosa a destacar tret de la col·lapsada circumval·lació de Bordeus.

A mitja tarda arribem al primer destí bretó: Redon.

2.2. Redon: petit poble, gran renom.

Històrica vila, d'església rotunda i amb cases típiques, amb el bigam de fusta a la vista i planta baixa ocupada per alguna moderna boutique. Bé, acabem la visita al barri marítim... sí, marítim perquè Redon des d'antic ha estat un poble naval, que ha viscut primer del comerç pel riu Vilaine i després pel canal Nantes-Brest. En aquest barri trobaràs nobles edificis dels comerciants, de pedra vista amb teulades de pissarra.

A Redon hem estacionat l'autocaravana al port esportiu, al costat del canal, al Quai Jean Bart, sota arbres, i a tocar de l'antic camí de sirga. A l'altre banda de la dàrsena, en front nostre, l'àrea d'autocaravanes.

2.3. Karnag , desfilada de pedra granítica.

Avui, dia fantàstic i assolellat, visitarem Karnag (fr, Carnac ), coneguda en el món per la successió de megàlits de pedra granítica, tots alineats al llarg de centenars de metres. De fet a Karnag només es veu un 25% d'aquest impressionant jaciment neolític, dada que fa encara més impressionant la fortalesa dels seus seus constructors, fortalesa de les seves creences i fortalesa muscular, perquè per fer tot això sense conèixer la roda... deu n'hi do!, té el seu mèrit. Ah! I sí, es fa inevitable pensar en Obèlix, el gran menhiraire de la nostra infantesa.

Camí de Karnag ens hem aturat en Malañseg (fr, Malansac), a la seva àrea d'autocaravanes ( a la rue Saint Fiacre ) per canviar les aigües i fer algunes compres. I per visitar Karnag hem estacionat al seu pàrquing de visitants... una mica petit si t'imagines l'afluència de públic que pot tenir el lloc en temporada alta.

2.4. Keragan, dolce far niente.

Bé, si al matí coneixíem el granit en la seva versió quasi religiosa, la tarda la dedicarem a gaudir del granit en la seva versió més acollidora: la del granit fet sorra, a peu de l'Atlàntic i acaronats pel sol. Tarda de platja i bany, sol i brisa, de dolce far niente , al peu de la duna que ens aïlla del brogit del passeig marítim. I gaudint de l'espectacle de les marees, que converteixen en uns minuts la península ocupada pel Fort Bloqué en l’illa de Keragan, d'aparença inexpugnable.

A Fort-Bloqué hem estacionat a peu de la carretera D152, just en front de l’illa fortificada. En aquest tram la carretera s’anomena Boulevard de l’Océan i té la forma de passeig marítim d’un barri residencial i ha estat fàcil estacionar... abans de migdia; a la tarda sembla impossible, trobem molt de trànsit, sembla que mitja Bretanya ha decidit venir a la platja aquesta tarda.

Acabem la jornada en la població de Kloar-Karnoed (fr, Clohars-Carnoët), a la seva àrea d'autocaravanes de la rue de Quimperlé (o D16).

2.5. Konk Kerne, la vila closa.

Després d'una nit fresqueta ( fantàstic!) reprenem la ruta amb la idea de passar el dia en Konk Kerne (fr, Concarneau), bàsicament per visitar la seva vila closa, emmurallada i compacta, que ocupa cada cm quadrat de la península que bloqueja, i defensava, el port. Muralles, merlets i carrers de cases típiques bretons amb les seves corresponents botigues a la planta baixa: de conserves, de roba marinera, etc. Fem algunes compres i deixem la vila per tornar a l'autocaravana; a la tarda, més.

De Konk-Kerne a Kernous pel camí de ronda.

La tarda la dedicarem a fer un tram del GR34 que segueix la costa occidental, cap al nord. No és ben bé el nostre camí de ronda però ens ofereix panoràmiques molt belles. Arribats a la platja de Kernous reprenem el camí de tornada penedits de no haver dut el banyador.

Tornem a l'autocaravana i reprenem la ruta , sempre cap a ponent; propera parada: Kombrid (fr, Combrit). Per visitar Konk Kerne hem deixat l'autocaravana al pàrquing de la Gare, dotada d' àrea d'autocaravanes. A Kombrid hem pernoctat a la seva àrea d'autocaravanes, al costat de l’ajuntament o mairie.

I seria imperdonable no visitar la seva església, segurament l’edifici més semblant a una llançadora espacial de la NASA dels anys 80.