Euskadi amb autocaravana: un viatge de dues setmanes (part 1/2)

Agost de 2016

1. Introducció

Aquest és el relat del nostre viatge d'estiu a Euskadi. Curt viatge perquè al cap i a la fi només va durar dues setmanes. La qüestió és que aquest estiu, novament, per compromisos laborals i familiars tornàvem a tenir un calendari justet, de tal manera que només ens quedava un parell de setmanes per gaudir de l'estiu en família. Per això calia buscar un destí proper, que no suposés un consum de gaire temps en els desplaçaments amb l'autocaravana.

I així vam optar ver visitar Euskadi, un bell país, a prop de casa i amb evidents atractius culturals i, no us enganyaré, amb l'esperança que poguéssim gaudir de temperatures suaus. A continuació us parlaré dels destins visitats; miraré de ser breu, amb més fotos que redactat, i amb els enllaços on trobareu informació més detallada i millor explicada. I al final agruparé els llocs on hem estacionat la nostra autocaravana, pernoctat o les àrees d'autocaravanes per on hem passat.

2. Viatge a Euskadi amb autocaravana

Bé, pocs secrets en aquest sentit. Inicialment amb l'ajuda de guies impreses i digitals havia perfilat una ruta més o menys clara: en línies generals entraríem, des de Navarra, pel sud; giraríem cap el nord fins arribar a la costa, prop de França; a continuació resseguiríem la costa cap a ponent, amb escapades cap l'interior; i arribats a l'extrem occidental del país girar cap el sud, buscant la seva frontera amb la Rioja, ja de tornada. 

En total havia identificat una trentena de llocs visitables, i encara que no els visitaríem tots, la idea era tenir-los a la cartera, i amb un ritme pausat anar fent sobre la marxa, amb la tranquil·litat que a pocs quilòmetres d'on fóssim trobaríem, de ben segur, un motiu per aturar-nos. Evidentment en aquesta col·lecció de llocs eren de visita obligada les tres capitals basques i parades inevitables en llocs emblemàtics (Gernika,   Zumaia, ..).

Ah! I sense oblidar les seves platges, evidentment. Pel que fa a les platges, moltes coincidien en un factor: al tractar-se de petites cales, fàcilment els estacionaments es desborden i obliga als visitants, autocaravanistes o no, a estacionar en vorals i cunetes de les carreteres d'accés i a certa distància de l'aigua. Amb retard vam descobrir un bon recurs per evitar els problemes d'accessibilitat: utilitzar la xarxa pública d'autobusos. Només cal estacionar a la població veïna i anar a buscar la parada més propera.

Per acabar, un apunt social: hem trobat un poble molt acollidor, molt empàtic amb aquests catalanets de la riba mediterrània; i nosaltres ens hem trobat molt còmodes transitant per aquesta societat amb una realitat tant similar a la nostra. I sovint descobríem que el nostre interlocutor ( botiguer, vianant, tècnic de turisme...) coneixia Catalunya i fins i tot ens sorpreníem xerrant modestament la nostra llengua. Per això també vam fer esforços per destrossar parlar la seva llengua; per perpetrar aquests intents portàvem una guia de conversa i un breu diccionari digital.

I ara, anem per feina!

2.1. Cap a ponent fins Zegama (Gipuzkoa), amb el banyador ben a prop.

Bé, ha estat una ruta tranquil·la, sense peatges, travessant el país, Aragó i Navarra; i vista la calor de les primeres hores de la tarda decidim fer una pausa i remullar-nos en el Pantà de Yesa. A mitja tarda arribem al primer destí basc: Zegama. Visita del poble, darreres compres per omplir el rebost i breu aperitiu al peu de la seva església. Cel cobert i temperatures suaus...perfecte!. Pernocta a la seva àrea d'autocaravanes.

2.2. Idiazabal (Gipuzkoa), venda de formatges

I dic venda perquè , segons ens diuen, el nom és totalment fortuït: aquí venien els pastors de molt lluny a vendre els seus formatges a Idiazabal, justament per les vies de comunicació que el travessen, que garantia el pas de compradors, i la gent comprava formatge d'Idiazabal...encara que s'hagués fet a molts quilòmetres, així de simple. Això no treu que aquesta DO de formatges, aixoplugui sota la seva marca, autèntiques delicatessens, tal com ens vam explicar al seu petit Centre d'Interpretació. Nosaltres vam fer la visita guiada, molt didàctica, amb tast final de formatge acompanyat per un glop de txacolí. Durada: 1 hora aprox. 

Tonem a l'autocaravana, que hem estacionat al barri a pocs metres, i marxem a dinar al proper destí.

2.3. Hondarribia (Gipuzkoa), vila de frontera.

Arribem a Hondarribia just a l'hora de dinar; estacionem l'autocaravana al port ( tenen una zona reservada per als autocaravanistes) i ens endinsem en el nucli antic a la recerca d'un lloc on dinar. La vila té un casc antic, a la part baixa, a peu de mar, ple de cases blanques amb el bigam de fusta pintat de verd, blau o vermell; i si pugeu a la zona alta trobareu la vila fronterera, l'encarregada de vigilar la frontera, amb les seves muralles, bastions i edificis més «tristos» amb predomini de pedra o totxo...i molts turistes.

Sortim d'aquesta bonica vila sota una suau pluja, tornem a l'autocaravana i marxem al lloc de pernocta: Donostia. Nota: Trobem l'àrea d'autocaravanes desbordada; i com molts altres autocaravanistes, acabem estacionant, i pernoctant, pels carrers del veí barri universitari.

2.4. Donostia, la capital (Gipuzkoa)

Dia de sol, perfecte per visitar la capital guipuscoana. Fem una ruta, a peu, prou facileta: passeig per la seva façana marítima més coneguda, fins la ciutat vella; i allà, prèvia visita a l'oficina de turisme, ens endinsem en el barri: grans esglésies, carrers estrets i plens d'història i de gent, fins el port, on dediquem una estoneta a visitar el seu Museu Naval. Acabem vorejant el Mont Urgull, fins el barri de Gros; allà ens espera l'Adrià, el nostre nebot, que ens portarà a tastar una mica de la gastronomia donostiarra: contundent i generosa.

A darrera hora de la tarda reprenem la ruta cap el proper destí situat a 35.000 anys de nosaltres; o 35 km, si parlem en distàncies.

2.5. Ekainberri, monument al cavall  (Zestoa, Gipuzkoa)

Avui visitarem les Coves d'Ekain, o millor dit la seva rèplica construïda fa poc per preservar l'original. La cova es troba a pocs minuts, caminant, de Zestoa, petit poble que ens va sorprendre per la bellesa dels seus racons, l'amabilitat d'un fruiter local -catalanoparlant aficionat- i la seva àrea d'autocaravanes (de la que no tenien constància)

Per visitar la cova aconsellen contactar abans amb l'oficina de turisme de Zestoa per garantir la disponibilitat d'entrades. La cova és un monument a l'art rupestre on el cavall és el protagonista; i si voleu també podeu fer la fàcil excursió fins a l'autèntica cova, situada a pocs minuts de la rèplica.

Capçalera del web d'Ekainberri

Bé, a la tarda volem visitar el Museu de Balenciaga, a Getaria, però resulta impossible estacionar al poble i ho descartem. I com comença a fer calor decidim que toca platja...

2.6. Zumaia, entre platges i tradició (Gipuzkoa)

I així acabem a la platja de Santiago de Zumaia. Deixem l'autocaravana al pàrquing de terra proper i cap a l'aigua! Aigües cristal·lines i plenes de fauna a la zona rocosa. Tarda tranquil·la , de pànxing, que finalitzem passejant pel nucli antic de Zumaia i la visita dels llocs més emblemàtics; i al vespre, sopar a peu de port. I amb un plus: a l'oficina de turisme ens han informat que al dia següent fan festa basca, Euskal Jaia,...i descartem Balenciaga. I sí, passem un matí d'immersió basca: música tradicional, parades amb productes bascos, vestits regionals, etc.

Consell: la riquesa cultural i oferta turística de Zumaia és enorme, per això és recomanable planificar la seva visita amb temps... no feu com nosaltres. Ah! Hem estacionat, pernoctat i canviat aigües a la seva àrea situada al final de Trenbide Pasealekua Hiribidea.

2.7. Lekeitio, la nuit (Bizkaia)

Bé, reprenem el nostre camí i aquesta tarda entrem en Bizkaia. Destí? Lekeitio.  Trobem la seva àrea d'autocaravanes plena; bé, no la necessitem. Travessem la població en direcció al bonic Far de Sant Catalina on estacionem; descarreguem les bicis i ,amb  banyadors i tovalloles, tornem al nucli urbà, a la seva platja de la boca del port. Fantàstica l'aigua i l'ambient familiar,  curta passejada pel poble i   algunes compres de tornada cap a l'auto.

Hem pernoctat al far. Fantàstica posta de sol i formidable espectacle nocturn: Mart i Saturns en conjunció amb la Lluna, cel estrellat i imponent Via làctia...

2.8. Gernika-Lumo, lliçó d'història (Bizkaia)

Avui deixem el litoral amb una bona motivació: visitar Gernika. Repassem la història basca, d'arrels centenàries, amb la visita al seu Gernikako arbola de la Casa de Juntes i  al Museu d'Eukal Herria que també visitem...per cert en ambdós llocs ens van atendre en català. I coneixem la història més recent i dramàtica: corprèn la lectura dels panells informatius on expliquen la «tècnica» fascista empleada en el bombardeig de 1937. Finalitzem el matí amb una mica de pilota basca i un dubte: quina platja visitarem a la tarda?. I Laga és la guanyadora.

Per cert, a Gernika hem estacionat al seu pàrquing situat a Ibarra Kalea. I acabada la tarda de platja ens acostem a pernoctar a Ibarrangelu, al pàrquing a prop del pavelló del nou frontó.

Avui, dia clar i ple de sol, reprenem la ruta. Propera parada: Bermeo. I allà arribem, però d'una manera poc digna podríem dir....

 però això ho explicarem a la segona part.

Marce Cardoso
ambautocaravana@gmail.com