 |
| Agost de 2020 |
1. Introducció
Suposo que tothom, aquest any, hem tingut un estiu força atípic. Parlant de nosaltres veníem d’una primavera confinada i amb un futur incert ja vam descartar d’entrada visitar l’Europa de clima suau i vam decidir quedar-nos aquí, al Pirineu. Un Pirineu que més d’una vegada havia estat el destí d’escapades amb autocaravana, però ara li dedicaríem un viatge, el d’aquest relat.
 |
| Organyà |
I la veritat sigui dita, tenim un Pirineu que no te l’acabes ni en una, ni en dos, ni en tres setmanes de viatge. A mesura que anava recollint informació m’adonava que de destinacions, de tota mena (naturals, culturals, etc.) n’hi havia un munt. La dada: sense buscar gaire, ràpidament vaig identificar una vuitantena de possible etapes que ben mereixien una visita. Ep! Estem parlant del Pirineu Català total, del Cap de Creus a la Val d’Aran, de la plana del Rosselló al Prepirineu de Lleida.
