Curt viatge amb autocaravana per les Terres de l’Ebre

Juny de 2020

1. Introducció

Sempre per aquestes dates, quan la calor encara no és tant forta i els dies són eterns, mirem de fer un petit tastet del Delta de l’Ebre. Però, enguany, que disposàvem d’uns dies de més, aniríem més enllà del Delta, i gaudiríem de les Terres de l’Ebre. Ep! Això no vol dir que ignoraríem el Delta, mai de la vida! El Delta hi serà ben present, com podràs veure.

Doncs bé, aquest és el relat d’un curt viatge amb autocaravana al sud del país. I dic viatge perquè tot allò que hem fet supera un cap de setmana amb autocaravana, de fet han estat 5 dies. Com sempre, miraré de ser breu en la lletra, afegiré alguna foto i algun enllaç; la resta, la poses tu.

2. Etapes

Veuràs que no ens hem complicat la vida. Sense menystenir el Delta la idea ha estat aixecar la vista per sobre d’aquesta joia natural i mirar més enllà: cap al nord, riu amunt i cap al sud, a tocar del País Valencià.

I com veuràs, ha valgut la pena, perquè la riquesa patrimonial d’aquest racó del país ben val més d’una visita.

DIA 1

2.1. La nit més curta

Trobem unes carreteres força buides per trobar-nos a poques hores de la Nit de Sant Joan, pensem  que la pandèmia de la Covid-19 encara es deixa sentir. I així, a darrera hora de la tarda, entrem al Delta de l'Ebre. Primer destí: la platja. La platja dels Eucaliptus es troba inaccessible i fa que els banyistes optim per la platja del Trabucador.

De mica en mica es va buidant la platja si és que alguna vegada s’ha omplert; la gent marxa cap a casa, per retrobar-se amb la família i els amics, la coca i el cava. Només restem algunes autocaravanes, algun pescador nocturn i grups familiars disposats a passar la nit més curta de l’any a la platja, que ja saps: que aquesta nit és la nit de Sant Joan i que qualsevol nit pot sortir el sol, que deia el poeta.

Pernoctem a la platja del Trabucador, sota les estrelles i amb la remor de les onades de fons.

DIA 2

Dia magnífic, tant com el primer bany, sota un sol suau, sense força per cremar. Esmorzem i enfilem riu Ebre amunt, carreteres buides i pobles endormiscats. Aquest matí el passarem a Gandesa, capital de la Terra Alta.

2.2. Gandesa i la batalla de l’Ebre

Aquesta vila té molts atractius, i un d’imperdible és el Centre d’Estudis de la Batalla de l’Ebre. Increïble el material que hi tenen exposat, sembla que va ser ahir quan va passar la batalla per l’estat del material: armes, roba , estris, etc. Tan increïble com la joventut dels combatents, les baixes per ambdós  costats, el patiment de la població civil, merda de guerra i merda de feixisme.

Si passes per Gandesa, aquest lloc ben val una parada.

2.3. Gandesa, la vila

Acabada la visita mirem de visitar la catedral del vi o Celler Cooperatiu de Gandesa. Joia modernista de visita obligada, menys avui: en condicions de pandèmia cal reserva prèvia i avui és impossible.

Cap problema, abans de dinar i encara tenim temps per passejar pel nucli antic medieval de Gandesa, que ben val dedicar-hi una estona. Cases nobles i palauets, i molts cognoms i fets que resulten familiars, d’aquells que trobes als llibres d’història.

Per visitar Gandesa hem estacionat l’autocaravana, sense cap problema, al c. dels Reis Catòlics, entre el celler cooperatiu i el quarter dels mossos d’esquadra.

2.4. L’Encanyissada, etapa natural

Després de dinar enfilem cap al Delta de l’Ebre. Volem atansar-nos a l’Encanyissada, i gaudir de la natura, amb passejada inclosa pel seu perímetre per gaudir de la natura. I sí, des del mirador a tocar de la Casa de Fusta, gaudim de la fauna visible.

I després d’això comencem la passejada en direcció al Poble Nou del Delta, i ara és la fauna la que gaudeix de nosaltres, vull dir els mosquits. Malgrat que ens hem posat repel·lent, els punyeters ens foraden i xuclen travessant les samarretes....allà on no ens he posat repel·lent.

Per visitar l’Encanyissada estacionem en el pàrquing d’autocaravanes, senyalitzat, i amb àrea d’autocaravanes, que gestiona una empresa turística vinculada al restaurant la Casa de Fusta.

Tornem a l’autocaravana i a la platja: la brisa i la sal del mar són el millor bàlsam per recuperar-nos de les picades. Dolça pernocta sota les estrelles. Demà, més.



DIA 3

2.5. La Sénia, el camí de l’aigua

Abandonem la platja, temporalment, per visitar l’interior.  Visitarem la Sénia, a tocar del País Valencià, i porta sud dels Ports. Ens acostem a l’oficina de turisme per fer la visita amb criteri i des d’allà ens proposen de fer El camí de l’aigua , una ruta pel nucli urbà, al llarg de tota la xarxa de safareigs i fonts que s’hi troben ... déu n’hi do els que hi han! És fàcil imaginar aquests llocs públics, ple de dones, fent-hi la bugada mentre compartien històries de safareig... una mena de twitter pretecnològic.

Acabada la passejada, marxem a entaular-nos, envoltats de bona gastronomia local.

2.6. Les oliveres mil·lenàries de la Sénia

I poc abans d’abandonar la població farem una parada per visitar per lliure el Catxo, que sembla ser es tracta del pare de totes les oliveres d’aquestes contrades, moltes d’elles oliveres mil·lenàries. I així, a tocar de la ctra. TV- 3221 trobem l’oliverar . Uau! Sorprèn veure aquests éssers vius tan  monumentals i envellits... a saber les històries, grans i petites, que «hauran vist» sota les seves copes.

[Una vegada ens van explicar, que aquestes oliveres es remuntarien a l’època romana, quan  aquestes terres van començar a rebre els primers colons romans... i se non è vero, è ben trovato]

La visita a la Sénia ha anat acompanyada per una parada en l’àrea d’autocaravanes que tenen a tocar del poliesportiu ( c.  dels Domenges). Per visitar el nucli antic ha estat fàcil estacionar l’autocaravana a prop de l’ajuntament, i a l’ombra. I per visitar les oliveres, aneu a poc a poc fins trobar l’entrador, a la dreta, en la finca de les oliveres mil·lenàries.

2.7. Platja del marjal de les Cases d’Alcanar

I ara marxem cap a la platja que la calor és forta i una remullada ens vindrà molt bé. Escollim les platges de les Cases d’Alcanar. Es tracta d’una platja infinita, que seria molt accessible si no fos que tot el passeig marítim que l’acompanya presenta un bosc de senyals de prohibit estacionar autocaravanes... algú ha preferit gastar molts diners en senyalètica abans que regular un mercat turístic en alça... bé, ja s'ho trobaran! Al final, a l’extrem sud del passeig, a la banda de terrra veiem que han deixat un tram de vorera sense senyalitzar la prohibició i allà estacionem.

Tarda mandrosa en aquesta platja de graveta i còdols, força solitària, i encara que el sol és inclement una suau brisa fa que les dues hores de torramenta, volta i volta, passin ràpidament.

Ja refrescats, tornem a l’autocaravana i marxem al lloc de pernocta: el pàrquing de visitants de l’Ermita de la Pietat, a Ulldecona. Molt tranquil, amb vistes sobre la vall d’Ulldecona, ens acompanyen el cant dels  ocells.

DIA 4

2.8. Marxem de cacera!

Avui farem la visita guiada als Abrics de l’ermita de la Pietat d'Ulldecona. Ep! Poca broma: jaciment de pintures rupestres catalogat com a Patrimoni de la Humanitat per l’Unesco, i no m’estranya.

Sobre tot l’abric núm. 1. Allà, en poc menys d’un metre quadrat, veiem com era una jornada de caça dels nostres avantpassats: caçadors corrent camp a través, amb l’arc tensat, empaitant cérvols i cabres cap a una trampa mortal. Altres caçadors amagats des de les altures enfilen amb els seus arcs les presses, aquí i allà es veuen cérvols morts, alguns crivellats per fletxes. Més cap allà es veu algú que podria ser un cap o bruixot de la tribu; i ben destacada una dona, vestida amb faldilla i amb els malucs ben marcats s’ho mira tot. Ja us dic: val la pena, és com mirar per una finestra del passat, una situació de fa més o menys uns 5.000 anys.

Com et deia ahir, per visitar els abrics de l’Ermita de la Pietat d’Ulldecona, amb pernocta o no, és molt fàcil: disposen d’un gran pàrquing asfaltat per als visitants, també hi trobaràs alguna taula de pícnic i ombra d’arbres. Ah! I bones vistes: a l’ermita i a la vall.

2.9. Dolce fer niente, a peu de platja

Acabada la visita rupestre continuem el nostre recorregut del Patrimoni de la Humanitat, encara que aquest no està catalogat per la Unesco sinó més aviat per tot aquell que visita el Delta: la seva gastronomia...déu n’hi do quin patrimoni!

Acabats de dinar marxem a la Platja del Trabucador, tarda de pànxing i tranquil·litat. Lliscant suaument cap a la nit.

Pernocta a la Platja del Trabucador acompanyats per alguna càmper i algun pescador nocturn de canya.

DIA 5

2.10. Propera estació: Móra la Nova

Despertem amb un dia magnífic. Avui toca conèixer el món ferroviari de Móra la Nova. La qüestió és que Móra, al segle XIX va ser un nus ferroviari de primera categoria, propiciat per la seva situació. Avui en dia, avui en dia es pot tastar una mica aquell passat. Hi trobaràs patrimoni industrial del bo, del gros, quasi a escala monumental: visitar «la torre de control», les oficines i la gran nau on tenen locomotores i vagons visitables, així com vehicles en restauració, altres andròmines, etc. La visita es fa guiada, de la mà del Museu del Ferrocarril, i ben val la pena.

Per visitar aquest museu vam optar per deixat estacionada l’autocaravana a l’ombra de l’estació de tren de Móra la Nova. I acabada la visita i una vegada dinats, vam acostar-nos a Ascó, a la seva renovada àrea d’autocaravanes ( c. Alcalde Tomàs Biernès ) i dic renovada perquè tot feia olor a nou, fins i tot diria que encara faltava algun detall perquè entrés en funcionament. I ara sí, reprenem la ruta. Ara cap el sud, retornem al Delta.

2.11. Les Terres de l’Ebre, un recull

En concret volem visitar el Museu de les Terres de l’Ebre, a Amposta. Allà trobaràs tot el passat i present d’aquestes terres i la seva gent. Moderna instal·lació, ben explicada i amb molta informació.

Per visitar el museu hem estacionat sense problemes l’autocaravana a l’av. Catalunya, ben a prop del museu. Reflexió: tal vegada en una visita a aquestes terres l’ideal seria començar la visita per aquest museu, i no l´ultima, com hem fet nosaltres.

2.12. Art contra el feixisme

I justament en la mateixa instal·lació, a la sala del costat, assistim a la inauguració de l’exposició El llapis, arma de guerra antifeixista 1936-1939. Introduïda i presentada per la seva comissària coneixem com l’art gràfic de l’època es va abocar a mostrar el rebuig al feixisme que va provocar la guerra civil espanyola del 1936. Molt didàctica l'exposició, i amb autèntiques obres d’art.

I ara sí, després d’aquesta visita ben cultural, marxem cap a l’altra casa, la que no té rodes.

3. I amb l’autocaravana, què?

Bé, com has pogut veure, visitar aquest racó del país és força còmode. Tret d’alguna platja, ens ha resultat fàcil estacionar, pernoctar o canviar aigües en les àrees d’autocaravanes que hi ha.

Els llocs utilitzats han estat:

• Platja del Trabucador (Sant Carles de la Ràpita): estacionament i pernocta.
• Gandesa: estacionament al c. dels Reis Catòlics, entre el celler cooperatiu i la comissaria dels mossos d’esquadra.
• L’Encanyissada (Amposta): estacionament i àrea d’autocaravanes al pàrquing situat al costat del restaurant de la Casa de Fusta.
• Deltebre: NOTA, hem trobat l’àrea d’autocaravanes de l’agrobotiga anul·lada. No hi compteu.
• La Sénia: àrea d’autocaravanes al c. dels Domenges, el pàrquing del poliesportiu.
• La Sénia: estacionament al c. del Mar, molt a prop de l’ajuntament.
• Les Cases d’Alcanar : estacionament a l’extrem sud del pg. marítim, al costat terra, on no hi ha senyal de prohibició estacionar autocaravanes. A la resta del passeig està prohibit.
• Ermita de la Pietat (Ulldecona): estacionament i pernocta. Pàrquing asfaltat, amb zona de pícnic.
• Móra la Nova: estacionament al pàrquing de l’estació de tren. També pots fer-ho dins del museu.
• Ascó: àrea d’autocaravanes situada al final del c. Alcalde Tomàs Biarnès, a tocar de la ctra. C-12.
• Amposta:  hem estacionat sense problemes l’autocaravana a l’av. Catalunya.

 

Platja del Trabucador: estacionament  pernocta

L'Encanyissada: àrea d'autocaravanes del restaurant La Casa de Fusta

Deltebre: àrea d'autocaravanes de l'agrobotiga està anul·lada

La Sénia: àrea d'autocaravanes

La Sénia: estacionament al c. del Mar

Les Cases d'Alcanar: estacionament al passeig de la platja del marjal

Ermita de la Pietat (Ulldecona): estacionament i pernocta

Móra la Nova: estacionament a l'estació de tren

Ascó: àrea d'autocaravanes

Altres entrades relacionades:

• Aquesta banda de Catalunya l’hem visitada més d’una vegada i a la pàgina d’ Escapades tal vegada trobis altres destinacions ben properes.

Marce Cardoso
ambautocaravana@gmail.com