El Perigord amb autocaravana, una curta visita

Maig de 2018

1.Introducció

Aquesta primavera passada disposàvem d’un grapat de dies de vacances i vam decidir fer una breu passejada amb autocaravana per un raconet del Perigòrd, just al bell mig d’Occitània. Fins ara l’única referència que teníem d’aquella regió era algun apunt sobre els seus productes gastronòmics i els seus bonics pobles. Ara ho comprovaríem.

 A continuació relataré aquesta breu visita perigordina, tan breu que deixaré que les fotos i algun enllaç t’expliquem millor les etapes d’aquesta escapada amb autocaravana, que no la meva prosa.

2. Etapes

Font cartogràfica:https://www.routard.com/guide_carte/code_dest/perigord.htm

2.1. Sarlat... llums i acció!

Hem passat tot el matí conduint en direcció nord, via Berguedà i Arieja, fins arribar a primera hora de la tarda a Sarlat e la Canedat ( Sarlat-la-Canéda , en fr.). Bonica població que encara manté un preciós nucli antic. Edificis d’aire medieval o renaixentistes, tot en pedra. Carrers, places i racons on no sorprendria trobar-te el Cyrano fent una copa de vi o una partida de cartes.

De fet, alguna guia consultada apunta que aquesta població és famosa per haver acollir un munt de rodatges de pel·lícules de capa i espasa...i és fàcil entendre-ho. I també presenta molts restaurants, suposo que l’ideal serà visitar Sarlat en horari no comercial per gaudir del poble com era abans del boom turístic. Per cert, fem el primer contacte amb el vi i foie local.

Per visitar Sarlat hem estacionat a la seva àrea d’autocaravanes, a tocar del cementeri, a peu de la D-704. A escassos 5 min. del nucli antic de Sarlat. I just al costat, un forn de pa.

2.2. Lascaux, l’art primigeni

Bé, jo sóc reticent a fer servir expressions del tipus « Ampuriabrava, la Venecia catalana» però en aquest cas descriure el jaciment de Lascaux com la «capilla sixtina de l’art rupestre» la trobo d’allò més encertada, perquè déu n’hi do el que van pintar el nostres ancestres en aquesta cova. Segur que llavors no li deien art, simplement dèiem anem a pregar per tenir bona caça o anem a pintar el bitxo més gros que pensem caçar, o que hem caçat.

La visita es fa amb guia i tauleta digital dins d’una reproducció fidedigna de la cova original. També trobaràs altres sales i projeccions, dins d’un edifici molt modern, de formigó blanc. Al final han estat ben bé 3 hores de cultura molt entretinguda. A la sortida vaig pensant que seria més just dir la Capilla Sixtina, el Lascaux romà.


Les coves es troben a la població de Montinhac (Montignac, en fr.) . Allà trobaràs que un sector del pàrquing de visitants de Lascaux està destinat a l'estacionament de les nostres autocaravanes. Senyalitzat. 

2.3. Sent Giniés ben val una aturada.

La nostra ruta ara gira cap el sud i a mig camí ens aturem en el petit poble de Sent Giniés ( Saint-Geniès, en fr.) per dinar. I acabem descobrint que el lloc ben mereix un passejada i gaudir d’alguns dels seus racons.

Tornem a l’autocaravana que hem estacionat a la sortida del poble, en un petit pàrquing de terra, situat a l’extrem de la travessia o D-61, just en la cruïlla amb la D-64.

2.4. Doma, balcó sobre la Dordogne.

Bé aquesta tarda coneixerem la Dordogne, el riu que identifica aquesta comarca. I la millor manera de fer-ho pot ser des del balcó de Doma ( Domme, en fr.) .El poble es troba encimbellat sobre un turó dominant la plana fluvial i a banda dels carrers i racons macos que té, la banda del cantó riu ofereix unes boniques vistes que segur heu vist en molta publicitat turística.

Doma també ofereix una tranquil·la àrea d’autocaravanes situada fora del perímetre emmurallat., a uns 500 m. Al costat del pàrquing de busos. Allà hem deixat l'autocaravana i també hi pernoctem, amb boniques vistes sobre la població.

2.5. Castèlnòu, l’art de la guerra.

Avui coneixerem un dels aspectes que caracteritzen aquesta comarca: els castells. Breu falca històrica: a l’edat mitjana aquesta banda d’Occitània se la disputaven la monarquia anglesa i la francesa; resultat: la trobareu farcida de castells que al llarg dels anys anaven passat d’un bàndol a un altre.

Doncs bé, Castèlnòu e la Capèla ( Castelnaud-la-Chapelle, en fr)  té un d’aquests castells, molt guapo per cert; i a més acull una col·lecció d’armes de guerra d’aquella època, des del calibre més petit al més bèstia, el de les catapultes. Visita interessant, gaudint de l’arquitectura militar, la seva col·lecció d’armes i les vistes sobre la vall de la Dordogne.

Per visitar el castell de Castèlnòu hem estacionat l’autocaravana al pàrquing inferior de la vila, a peu de riu i a tocar de la D-57. Acabada la visita hi tornem i reprenem la ruta.

2.6. Mont Pasièr, una predecessora de Cerdà

Doncs bé, igual que ambdues monarquies, francesa i anglesa, edificaven castells per defensar les seves possessions fins la següent derrota, també aplicaven una versió més civilitzada: per consolidar el territori amb nous pobladors afins promovien la creació de poblacions amb una sèrie d’avantatges econòmics o fiscals.

Mont Pasièr ( Monpazier, en fr) és un exemple d’això. Es tracta d’una població dissenyada nova de trinca al segle XIII , sota el rei anglès Eduard I , amb carrers rectilinis i ortogonals ( a l’estil de l’ eixample barceloní), de diversa categoria  i amplada segons els seus usos ( carrers principals, comercials, de vianants, etc.), cada parcel·la amb les mateixes dimensions, deixant un espai entre parcel·les no edificat perquè corri l’aire ( o perquè es llanci el contingut de la gibrella, que no queda clar ). Avui, i no com ha passat amb l’eixample de Cerdà, trobaràs un Mont Pasièr que ha respectat aquesta ordenació i fins i tot un gran nombre de cases i edificis d’aquella època.

Mont Pasièr presenta una àrea d’autocaravanes fora de la zona històrica, al costat dels bombers i el cementiri, a poc metres de la D-660. Allà hem deixat l’autocaravana durant la visita i també hi hem pernoctat.

Al dia següent, ben d’hora, donem per acabada aquesta curta visita al Perigòrd i tornem a casa, a Catalunya.

3. I amb l’autocaravana, què?

Font cartogràfica: https://www.routard.com/guide_carte/code_dest/perigord.htm

Bé, ja sabeu que viatjant per França és molt fàcil moure's amb autocaravana, estacionar, pernoctar o canviar les aigües. Aquí tens els llocs utilitzats:

• Sarlat: estacionament i pernocta en la seva àrea d’autocaravanes, a tocar del cementeri i a peu de la D-704. A escassos 5 min. del nucli antic de Sarlat. Just al costat, un forn de pa.
• Lascaux (Montinhac): estacionament en el sector del pàrquing de visitants reservat a les autocaravanes. 
• Sent Giniés: estacionament a la sortida del poble, en un petit pàrquing de terra situat a l’extrem de la travessia o D-61, a tocar de la cruïlla amb la D-64.
• Doma: estacionament i pernocta en la tranquil·la àrea d’autocaravanes situada fora del perímetre emmurallat., a uns 500 m, en el pàrquing de busos. Amb boniques vistes sobre la població.
• Castèlnòu: estacionament de l’autocaravana al pàrquing inferior de la vila, a peu de riu i a tocar de la D-57.
• Mont Pasièr: estacionament i pernocta en l’àrea d’autocaravanes que trobaràs fora de la zona històrica, al costat del bombers i el cementiri, a pocs metres de la D-660.

Sarlat, àrea d'autocaravanes

Lascaux (Montinhac), estacionament

Sent Giniés, estacionament

Doma, àrea d'autocaravanes

Castèlnòu, estacionament

Mont Pasièr, àrea d'autocaravanes

I aquí acaba aquest relat. I si busques altres destins propers o distants et convido a fer una ullada al nostre recull de llocs visitats.

Marce Cardoso
ambautocaravana@gmail.com