Un curt viatge amb autocaravana per la Provença

Març de 2018

 

1. Introducció

Feia un fotimer d’anys que no trepitjàvem la Provença i aquesta setmana santa ho teníem tot de cara per fer una breu visita amb autocaravana de 5 dies, i sobre tot amb un clar desig: gaudir del seu gran patrimoni clàssic, sense oblidar fer un petit tast de la seva riquesa natural

De fet Provença ens remet a la paraula llatina provincia, que va ser el nom que Roma va donar a aquest territori on es va establir ( per no dir ocupar, sotmetre i colonitzar, és clar) fora de la península itàlica. I aquí a la Provença, com veuràs, l’empremta romana és omnipresent.

A continuació t’explicaré breument aquest curt viatge pel sud de França, allà on calgui us posaré algun enllaç on podràs ampliar la informació i afegiré totes les fotos que consideri i que em permetin reduir la meva avorrida redacció.

2. El viatge

 

 

Com veuràs no hem fet gaires quilòmetres entre etapa i etapa, tret dels desplaçaments d'anada i tornada a aquesta terra. Terra que a banda de compartir bandera , la quatribarrada del casal de Barcelona, tenen una toponimia força familiar i ofereix moltes facilitats a l'hora d'estacionar o pernoctar, al menys en aquesta època de l'any. Per a que et facis una idea, aquí tens un mapa:

 

2.1 Dia 1. Ràbia i groc.

 

Res a destacar, viatge cap el nord mentre per la ràdio descriuen les darreres repressions de l’estat espanyol contra ciutadans catalans (polítics o no); les ocurrències del virrei majordom que ens han posat; o la fatxenderia o fatxanderia de la minoria unionista del 155. I amb aquest escenari la majoria republicana mirant d’investir un president.

Total, que arribem a la frontera catalano-francesa amb certa ràbia i amb el ferm propòsit que els nostres veïns provençals es familiaritzin amb els llaços de color groc. Recordes allò de la redacció avorrida? Bé, doncs ara toca foto: pernoctem com hem fet altres vegades en el Pertús, en el pàrquing del carrer de Mas Rimbau. Lloc tranquil.

2.2. Dia 2. Arc i teatre.

 

Ens llevem a un dia força núvol; esmorzem ràpidament i reprenem la ruta. Primer  destí  Aurenja (Orange, en fr.), encara que amb propietat hauríem de dir Colonia Firma Julia Secundanorum Arausio.

L’arc
Uau! No recordava les dimensions de l’arc. Increïble i bonic 2000 anys més tard. A més juraria que , des de a darrera vegada l’han restaurat i ara és més blanc i llampant. M’imagino, fa 2000 anys, la cara d’estupefacció de qualsevol pagès aproximant-se a la ciutat romana d'Arausio i trobant-se amb aquesta majestuosa obra dient-li orgullosa: "Benvingut a la civilització llatina, provincià pagesot i incult, Roma et saluda".

Nosaltres, identificats amb aquest pagesot dediquem una bona estona a admirar l’arc i ens endinsem en el nucli urbà, perquè anem al teatre; o millor dit: al teatre romà millor conservat en aquesta banda de l’Europa llatina.

El teatre
Igualment enorme. Ni les bastides que cobreixen la façana exterior poden ocultar la majestuositat d’aquest edifici aixecat en l’època imperial romana. Visita amb audioguia i molt completa, amb exposicions paral·leles, i de tant en tant algun descans a les grades, per gaudir de les vistes interiors i exteriors.

Acabada la visita, entrem en el museu del costat, inclosa en el preu de l'entrada. La senyora de recepció, en veient el llaç groc, ja ens pregunta directament si venim «de la Catalogne» i ens diu que aquests dies n’ha vist molts, de llaços. Camí de l’autocaravana passegem pel nucli antic, provençal 100%.

La visita a Aurenja l’hem feta amb l’autocaravana estacionada en el pàrquing gratuït situat a peu d’arc. Reprenem ruta, aquesta vegada fins Remoulins i el seu pàrquing per autocaravanes, a peu de la carretera D6008 poc abans d’arribar al pont sobre el Gard. Lloc tranquil.

2.3. Dia 3. Nimes, la romana.

 

Vista la previsió de pluges per avui hem descartat visitar el Colorado de Rustrel (acabaríem de fang fins les celles) i farem una jornada urbanita per Nimes ( Nîmes, en fr.); jornada romana, naturalment. I com Nimes  té molt per veure i hem decidit dedicar tot el dia a la seva visita.

Entrant per la Porta d’August o històrica entrada a la ciutat, amb accessos diferents per vehicles i persones...

, passejant pel seu nucli medieval ...

, admirant l’impressionat Arena, l’amfiteatre millor conversat de l’imperi mal que li pesi al Coliseu de Roma...

, el seu temple dedicat als fils d’Agust o Maison Carrée. Anotar que emeten un audiovisual que si bé no té gaire contingut permet recuperar forces (per no dir fer una becaina del canonge)...

, el seu Castellum o dipòsit de distribució de les aigües dels aqüeductes que proveïen la capital...

, l’ascensió a la Torre Magna o punt més elevat de les fortificacions romanes i magnífic mirador de Nimes i els seus voltants, encara que la tarda ja és de pluja intensa. Un bon xàfec ens dona la benvinguda a la torre, ens impedeix gaudir de les panoràmiques i ens acompanyarà, ja de baixada, camí del...

Temple de Diana, on encara s’aprecien als seus murs els llocs on estaven les prestatgeries on es guardaven els documents.

Acabada la pluja i la visita tornem a l’autocaravana. Per visitar Nimes hem estacionat l’autocaravana a la rue du Capitaine Alfred Dreyfus, zona tranquil·la situada a 500 m de la Porta d’August. I marxem cap el proper destí, amb parada i pernocta en l’àrea d’autocaravanes de Bèlagarda (Bellegarde, en fr.) situada en el port esportiu, a tocar de la carretera D38.

2.4. Dia 4. La natura de la Camarga.

 

Si ahir van fer un tastet de la Provença imperial, avui és el torn de la Provença natural, versió camarguesa. Ens endinsarem en la natura de la Camarga, i una bona manera pot ser visitant la Capelière o centre d’interpretació de la Reserva Nacional de Camarga (aquí, la web), amb ruta senderista inclosa, a l’alçada de tots els públics ...

I abans d’abandonar la Camarga coneixerem una altra aspecte de la natura camarguesa, la dels humans. Després de dinar visitem el Museu de la Camarga, moderna instal·lació on expliquen la vida dels camarguesos en aquest bell paratge, a vegades dur i violent....

Bé, volem acabar el dia coneixent el món rural provençal lluny del litoral i dels luxes imperials clàssics i per això ens encaminarem al pintoresc poble d’Oppède-le-Vieux, amb àrea d’autocaravanes segons la guia... uff! millor que no, camí de pujada estret i al final un pàrquing de terra que per les seves reduïdes dimensions és l’auguri segur de caos i col·lapse en temporada alta.

Vist el panorama, reprenem ruta cap el nord, per conèixer el món d'interior provençal...això sí, fa 2000 anys. Propera etapa...

2.5. Dia 5, de pompeies i ponts.

Vaison.
Per diverses raons aquest poble, en època medieval, va créixer lluny de les seves arrels romanes; i si a  això li sumen diverses riuades que colgaren la ciutat romana avui Vaison  seria una mena de Pompeia on les cendres volcàniques han estat substituïdes pels al·luvions del riu Auvèze. Bé, prepareu-vos per visitar un dels grans jaciments clàssics que trobareu fora de les fronteres italianes. Agafeu l’audioguia i passegeu pels seus carrers, edificis, termes, cases...

La visita de Vaison ( Vaison-la-Romaine, en fr.) l’hem feta pernoctant en la seva àrea d’autocaravanes. Nota: molt plena a partir de mitja tarda, i no m’estranya, vista la categoria del lloc. Nosaltres dinem i comencem la ruta de tornada cap a casa passant per un dels ponts més importants de la Provença, i no: no és ni el Pont du Gard ni el Pont d’Avignon, et parlo de...

Lo Pònt de Sent Esperit.
Segur que la gent de les contrades estava fins al capdamunt que el Roina sortís de mare quan li rotés i al final vam decidir, a l’Edat Mitjana, construir aquest tros de pont a prova de riuades amb el seu quilòmetre de llargària, que aviat és dit. I quasi sembla obligat que el poble s’acabés dient com el pont, Pont-Saint-Esprit en fr.. Nosaltres dedicarem una estona a passejar pels seus carrers i gaudir de les vistes sobre el Roina i el pont des dels miradors situats a peu d’església.

Per visitar el poble i el pont hem deixat l’autocaravana estacionada al pàrquing del supermercat Casino,  situat al costat de l’oficina de turisme.

I acabada la visita reprenem el camí de tonada. Acabem la jornada pernoctant a l’àrea d’autopista de Bèziers-Montblanc (autopista A9), amb àrea d’autocaravanes. Propera pernocta, a casa nostra, a Catalunya.

3. I amb l’autocaravana, què?

 

A continuació us anotaré els llocs on hem aturat l’autocaravana ja sigui per visitar un destí, pernoctar o canviar les aigües; i també el lloc on millor no intentar-ho.

• El Pertús: punt habitual de pernocta quan entrem en la Catalunya Nord, en el pàrquing de la rue de Mas Rimbau.
• Orange: La visita a Orange l’hem feta amb l’autocaravana estacionada en el pàrquing gratuït situat a peu d’arc.
• Nîmes:  hem estacionat l’autocaravana a la Reu du Capitaine Alfred Dreyfus, zona tranquil·la situada a 500 m del nucli històric.
• Bellegarde: pernocta en la seva àrea d’autocaravanes, situada a tocar del port esportiu, a peu de la D38.
• Oppède le Vieux: alguna guia informa que disposa d’àrea d’autocaravanes. Bé, de difícil accés; la vam descartar, fins i tot per estacionar i només visitar el poble).
• Vaison-la-Romaine: pernocta en la seva àrea d’autocaravanes, situada en el Chemin de Brusquet. Nota: molt plena a partir de mitja tarda.
• Pont-Saint-Esprit: estacionament al pàrquing del supermercat Casino, molt a prop de l’oficina de turisme.
• Autopista A9: àrea d’autopista Bèziers-Montblanc, pernocta en aquesta àrea de servei, dotada d’àrea d’autocaravanes.

El Pertús, pernocta

Remoulins, pernocta a la riba del Gard

Nîmes, estacionament

Bellegarde, àrea d'autocaravanes

Vaison, àrea d'autocaravanes

Pont-Saint-Esprit, estacionament

I això és tot. Només em resta recordar-te que en el nostre recull de llocs visitats pots trobar altres destinacions properes que hem visitat en anteriors viatges amb autocaravana.


Marce Cardoso
ambautocaravana@gmail.com